Música

El hip-hop i R&B amb veu espectacular de Gaspar

El cantant gironí presenta disc a la sala Luz de Gas

El malagueny Quiroga, instal·lat fa temps a Barcelona, és un productor de referència en l’univers del hip-hop i l’R&B. Fa un parell d’anys advertia: “Gaspar és un cantant de soul de Girona amb una veu espectacular”. Aleshores estava produint l’EP If you feel something de Gaspar, la carta de presentació d’un cantant que s’emmirallava en l’Olimp del soul lligant influències sagrades com Marvin Gaye, Stevie Wonder i D’Angelo. Dos anys després, ha repetit amb Quiroga i plegats han enllestit Gaspar, un àlbum cantat en anglès i editat pel segell Little Red Corvette, que dirigeix David Cardenal.

No es perd la connexió soul i R&B, però ara hi apareix un impuls hip-hop més decidit, i fins i tot hi ha una elegant aproximació al trap. Per situar-lo estèticament, allà on abans manava l’eco de D’Angelo ara tenen més pes les maneres de Kendrick Lamar i Anderson .Paak. “Sí, és cert que l’EP tenia aquella pretensió més dangeloniana, salvant totes les distàncies”, diu Gaspar Castellà Montes, nascut el 1983 a Sant Carles de la Ràpita però resident a Girona des dels 7 anys. Que té una veu espectacular es podrà comprovar avui a la sala Luz de Gas (21 h), a la festa Voodoo, una nit d’ urban soul en què també actuen Barreiro Project i Jeff Darko.

Gaspar va arribar al hip-hop des del breakdance quan tenia 17 anys. “Això va fer que m’interessés pel hip-hop i el funk, que vulguis que no estan relacionats amb el soul”, recorda un músic que es va convertir en admirador de Geronación i Sólo Los Solo, projectes de hip-hop que fugien del hardcore que predominava a l’escena espanyola. “Geronación era el més semblant que hi havia aquí a De La Soul, i Sólo Los Solo van ser els únics que van seguir la pista de gent com J Dilla i Slum Village”, explica Gaspar sintetitzant una genealogia del hip-hop que es pot cantar, rapejar i sobretot ballar.

Paral·lelament a la immersió en el hip-hop, Gaspar va endinsar-se en el gòspel amb els Gospelians i va consolidar-se com a cantant amb The Funk Boss Brothers, un grup de versions de soul, funk i disco. Tot té sentit, i acaba reflectint-se en un projecte personal que ve de lluny. “L’EP va ser el fruit d’un treball que vaig començar el 2011. Tenia una desena de temes que volia publicar, però al final vam decidir fer-ne només cinc amb el Quiroga com a presentació. Quan ens vam posar amb l’àlbum, vam treballar directament a l’estudi sumant recursos i retroalimentant-nos”, diu.

La visibilitat als festivals

Gaspar canta a l’amor i el sexe amb la profunditat vocal del seus referents. “Soc una persona passional i romàntica, i aquestes són les temàtiques que m’agraden i m’inspiren”, assegura un cantant que no se sent sol en l’escena musical catalana. “Hi ha molta gent fent R&B, hip-hop i neosoul. El que costa més és que un promotor d’un festival escolti les teves cançons si no tens 20.000 seguidors a Instagram. Em van programar al Black Music Festival de Girona, però en d’altres no hi ha manera. «És que no ens quadra la imatge», diuen. Però si cantés en català i tingués 20.000 seguidors a les xarxes seria superfàcil que em programessin. N’estic gairebé segur”, etziba abans de recordar que hi ha festivals que sí que porten artistes com Jorja Smith, que “no està gaire allunyada” del que fa Gaspar. “És complicat d’entendre”, diu.

Més continguts de