LITERATURA

Una història d’amor entre una dona de 40 anys i una nena de 12

‘Llum’, d’Elisabet Riera, explica “sense sordidesa” una relació amb una menor

Les relacions entre adults i menors no són cap novetat en la història de la literatura. A Lolita, que Vladimir Nabokov va publicar el 1955, el professor Humbert Humbert s’enamorava d’una nena de 12 anys i se l’acabava emportant de viatge amb l’aspiració de mantenir-hi relacions. La fascinació de l’escriptor Gustav von Aschenbach pel joveníssim Tadzio, amb qui coincidia durant uns dies en un hotel venecià, era més idealitzada que física: així i tot, La mort a Venècia, que Thomas Mann va publicar el 1912, és encara ara una de les seves novel·les més polèmiques.

L’editora Elisabet Riera (Barcelona, 1973) ha tingut en compte aquestes dues obres icòniques a l’hora d’escriure la seva primera novel·la en català, Llum. “Mentre hi treballava no era conscient que tractava un tema delicat -comenta-. Va ser quan la vaig donar a llegir que me’n vaig adonar. Llum és una novel·la que parla del pas del temps i de com es viu i es veu l’amor en dues etapes molt diferents de la vida”. La narradora de la història és una dona de 40 anys que s’instal·la en un petit poble de l’Alt Empordà -que podria ser Terrades, el lloc on viu l’autora- després de passar uns anys a Londres amb la seva parella, la Kate. Torna a Catalunya amb el doble desencís d’haver perdut l’amor i el pare: un cop mort, ella hereta la casa familiar i decideix començar una nova vida, adaptant-se a aquell “nou temps, lent i rural”, acompanyada només de la seva gossa, la Nit. Ben aviat, però, la narradora se sent atreta per la Llum, una nena de 12 anys de “posat distret” i “jersei de llana massa ample”, que camina -tal com llegim a la novel·la- “amb la carpeta de gomes abraçada al pit, com un escut contra la vergonya i contra els altres”.

Recuperar l’alegria i el desig

“Tot l’arc narratiu és un viatge de la foscor cap a la llum -diu l’autora-. Hi ha un punt d’erotisme però sobretot és una novel·la d’aprenentatge”. Riera recorda que “les dues protagonistes estan en edats iniciàtiques: la nena té 12 anys i està a punt d’entrar a l’adolescència; la dona, que n’ha fet 40, està entrant a la maduresa té la necessitat de recuperar l’alegria i el desig”. L’acció del llibre arrenca quan la narradora ja ha tancat la seva història d’amor. “Conscient d’això, es decideix a escriure una llarga carta d’amor a la Llum per reconstruir el que han viscut -diu-. La nena és un reflex de la infantesa de la narradora”.

L’estil, sobri i amb vocació de ser “líric i bell”, allunya el material narratiu de la truculència: “És un llibre sense sordidesa, més religiós que no eròtic -afirma-. Parlo d’una dona que busca recuperar la innocència i la fe i que un bon dia es troba amb algú que pica a la porta de casa seva, una espècie d’àngel de l’anunciació”. Riera, que és editora de revistes a RBA -actualment dirigeix Cuerpo y Mente - i a finals de l’any passat va engegar el seu propi microsegell editorial, Wunderkammer, ha publicat tres llibres més, l’últim dels quals és Fresas silvestres para Miss Freud (Berenice, 2016). “Tot el que he escrit fins ara parla d’un passat silenciat que ha de sortir a la llum”, resumeix. Llum ha sigut publicada en català a L’Altra i en castellà a Sexto Piso, que té “molt pocs autors vius i no estrangers al catàleg”, segons recordava l’editora Raquel Vicedo. “És una novel·la dirigida a un públic ampli però la relació entre la dona i la nena pot generar escàndol -diu Eugènia Broggi, de L’Altra-. Així i tot, jo penso que la literatura serveix per explorar límits”. Aquesta novel·la en presenta un de molt controvertit.

Més continguts de