Arqueologia
Cultura  /  Història 25/05/2022

Descobreixen dues grans ciutats prehispàniques ocultes a la selva de l'Amazònia

Les troballes fetes a Bolívia indiquen que les societats precolombines amazòniques eren molt més complexes del que es creia fins ara

2 min
El punt de la selva on s'ha trobat la sortida d'un dels canals de les ciutats

BarcelonaFa temps que la recerca arqueològica té constància de restes urbanístiques als boscos tropicals del Sud-est asiàtic, Sri Lanka i l'Amèrica Central. Mai, però, s'havien trobat evidències d'una cultura prehispànica amazònica –excepte alguns assentaments interconnectats al sud de l'Amazònia–. Fins ara. Una recerca publicada a la revista Nature ha detectat restes de la cultura Casarabe, que va existir entre el 500 dC i el 1400 dC, a la sabana de Llanos de Mojos, al sud-est de Bolívia. Les troballes consisteixen en dues ciutats (Cotoca i Landivar, de 147 i 315 hectàrees) on hi havia un dens sistema d'assentaments organitzat a quatre nivells. Els arqueòlegs han descobert plataformes esglaonades, estructures en forma d'U i rectangulars i piràmides còniques de fins a 22 metres d'alçada. Les ciutats també tenien una infraestructura massiva de gestió de l'aigua feta de canals i embassaments que permetia afrontar els quatre mesos de sequera que patia el territori cada any.

El jaciment de Cotoca vist a través del sistema Lidar

Per a la recerca, l'equip encapçalat per Heiko Prümers, de l'Institut Arqueològic Alemany, va fer servir la tecnologia Lidar (Light Detection And Ranging), que utilitza un escàner làser aerotransportat per obtenir un mapa en tres dimensions del terreny. Aquesta tecnologia ha permès fer desaparèixer la vegetació i identificar les estructures en les quals va habitar la cultura Casarabe, "la més complexa de tota l'Amazònia", diu Prümers a l'estudi. En total, la cultura Casarabe va controlar 4.500 quilòmetres quadrats. "El sistema d'assentaments era molt dens i estava fortament integrat gràcies al sistema de canals", explica la recerca. També hi havia un canal central de set quilòmetres de llargada que extreia l'aigua de la Laguna San José i la portava fins a Cotoca.

Ciutats connectades i controlades

La investigació s'ha centrat en Cotoca i Landivar, els principals centres d'una xarxa "d'assentaments regionals connectats per calçades encara visibles" que surten des d'aquests llocs i segueixen al llarg de diversos quilòmetres, escriuen els autors. Les ciutats estaven envoltades per murs i als punts on s'ajunten els camins d'entrada hi ha petits monticles, que “s'haurien utilitzat com a punts de control, per això pensem que els assentaments devien tenir algun tipus de restricció d'accés”, diu l'estudi.

Arran d'aquestes troballes, els arqueòlegs conclouen que els habitants d'aquesta regió "van crear un nou paisatge social i públic a través dels seus monuments" que equiparen a una societat organitzada "a nivell estatal". Els experts diuen que aquesta forma singular "d'urbanisme agrari tropical de baixa intensitat" és "la primera d'aquestes característiques descoberta a l'Amèrica del Sud" i contradiu la creença que el sòl tropical de l'Amazònia restringia la densitat de població i no permetia desenvolupar grans assentaments de persones.

stats