Un homenatge simfònic a Enrique Morente

Barcelona“Una obra nova sempre és un repte”, diu Josep Caballé (Barcelona, 1974), que avui (19 h) i demà (11 h) dirigeix l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) a L’Auditori. L’obra nova és Réquiem por el cantaor de los poetas, l’homenatge del compositor Enric Palomar a Enrique Morente. Caballé no amaga l’entusiasme per una estrena que no apareix com a aperitiu del programa del concert, sinó que n’és el plat fort i que a més posa en joc l’OBC, l’Orfeó Català, la soprano María Hinojosa i el cantaor Pere Martínez. “És una obra fantàstica, amb un llenguatge molt personal i inspirador i en què el pas entre el món clàssic i el flamenc es fa d’una manera molt personal”, explica Caballé sobre una obra “de grans dimensions” que va més enllà dels 45 minuts de durada. “És una obra difícil i tothom s’està esforçant al màxim als assajos”, diu Caballé, director general de l’Òpera i Staatskapelle de Halle (Alemanya), titular de la Colorado Springs Philharmonic (Estats Units) i flamant nou director de l’Orquesta Filarmónica de Bogotà (Colòmbia).

Quan es va plantejar el concert com a estrena del rèquiem a Morente, Caballé va tenir clar que la composició de Palomar, director artístic del Taller de Músics, havia de ser “el gran atractiu de la nit”. Per això s’interpreta a la segona part. Però calia bastir la resta del programa amb una primera part que hi lligués estèticament i que permetés que bona part dels assajos es dediquessin a l’obra nova. La tria final van ser tres danses espanyoles de Granados, en la versió simfònica de Joan Lamote de Grignon, i la suite del ballet El amor brujo de Falla, que comparteixen “una estètica” amb el rèquiem de Palomar. Com diu Caballé, “porten la música popular flamenca o espanyola a la música clàssica”.

Nova etapa a Bogotà

La relació entre el director barceloní i Palomar va més enllà d’aquest concert, perquè el compositor badaloní és artista resident a Halle aquesta temporada, on estrenarà unes quantes obres, inclosa Toxiuh Molpilia, que dirigirà Caballé al juny. La presència de Caballé al capdavant de l’OBC és una entrada més en una agenda cada vegada més atapeïda, sobretot des que va ser nomenat director de la filharmònica de Bogotà, càrrec que fins al juny compaginarà amb la direcció de la Staatskapelle de Halle. “A Bogotà m’hi incorporo al gener, tot i que tota la temporada ja l’he programada jo. I a Halle acabo el 31 de juliol del 2018”, detalla. Per a Caballé, la feina a Colòmbia és “un projecte molt atractiu”. “És una orquestra que viu una efervescència i amb moltes ganes de fer coses importants; i a més en un país que està canviant radicalment després de trenta anys de guerra. S’han adonat que la música i les arts en general són una manera imprescindible per arribar a la gent”, explica Caballé, que recorda que, a diferència d’Europa, el públic colombià és molt més jove: la mitjana d’edat als concerts de clàssica és de 35-40 anys, “i sempre estan plens”.

La filharmònica de Bogotà s’inspira en el sistema veneçolà, amb una orquestra professional i cinc formacions joves. “Arriba a 20.000 nens de tota la ciutat de Bogotà. És un projecte interessantíssim”, diu Caballé, que ha dissenyat la primera temporada en només tres mesos.