És hora de morir

Si a les tragèdies d'Èsquil l'angoixa, la por i l'horror tenen un sentit -a partir del patiment, l'ordre còsmic queda restablert-, en el cas d'Eurípides (485-406 aC) les desgràcies que presenta van acompanyades de dosis importants d'irracionalitat i absurd. "La seva tragèdia és la tragèdia de la crueltat humana", defensa l'hel·lenista Josep Alsina (Ripoll, 1926 - Barcelona, 1993) a la introducció d' Alcestis , la primera de les 19 obres -d'un total de 92- que se'n conserven.

A l'obra, el rei Admet ha aconseguit, gràcies al bon tracte dispensat al déu Apol·lo, que li concedeixi viure més enllà de la data de la seva mort. L'únic que ha d'aconseguir Admet és presentar a la Mort algú que accepti morir en lloc seu, voluntàriament. Aquest algú és la seva dona, Alcestis, que només fa una petició "ben justa" al seu marit: que no es torni a casar amb ningú, perquè una madrastra, "en entrar en una llar, odia els fills de la primera esposa, i no és pas més dolça que un escurçó". Admet accepta la condició: "Ho proclamo i ho compliré, fills". El repte, tenint en compte que ens trobem capbussats en una tragèdia euripidiana, portarà cua. Els problemes començaran quan el semidéu Hèracles arribi a la cort d'Admet i sigui acollit pel seu amic sense que el rei li doni la nova de la mort d'Alcestis.