DIRECTORA EDITORIAL DEL GRUP 62"Quan feia bon temps, des de Pasqua Florida fins a principis de tardor, quan el bosc canviava de color, vivíem a les branques dels arbres..." Així arrenca Pa negre (Columna), l'obra més celebrada d'Emili Teixidor, que vaig tenir el privilegi de publicar el 2003. Un inici poderós, com ho són les 400 magnífiques pàgines que segueixen. Recordaré sempre el dia que vaig endur-me l'original a casa. El vaig llegir d'una passada: em va atrapar l'atmosfera, els personatges, un paisatge que també és el meu. En acabat, llàgrimes als ulls. Vaig arribar l'endemà a l'editorial entusiasmada, convençuda que estàvem davant d'un clàssic modern, com després s'ha demostrat: milers de lectors, excel·lents crítiques, premis...
Pa negre va ser el moment àlgid de la feliç trajectòria de l'Emili, un gran creador de lectors a través de la seva celebrada i llegidíssima obra per a nois i joves, a través de la seva feinada de divulgador de llibres a la ràdio, la premsa i la televisió, a través de l'assaig La lectura i la vida , en què donava trucs i consells perquè professors i mestres incitessin els alumnes a llegir. I a través, esclar, del seu univers novel·lístic per a adults, un riquíssim món a cavall entre la ficció i la memòria personal, centrat en la dura postguerra a la Catalunya rural.
Escriure i convidar a llegir a l'Emili li sortia de dins perquè era ell mateix un lector voraç i apassionat, i un escriptor vocacional i inesgotable. Volia ser llegit i volia fer llegir. I sens dubte haurà estat un dels autors de la literatura catalana més llegit de les últimes dècades. I un dels més estimats.
