S'aprova al Congrés l'estatut de l'artista però el sector demana que es faci efectiu amb urgència

S'aproven per unanimitat la rebaixa de l'IVA cultural al 10% i diverses millores fiscals

La comissió de cultura del Congrés ha aprovat aquest dijous per unanimitat l'estatut de l'artista i el treballador de la cultura, una mesura sense precedents, llargament reclamada i aplaudida per tots els sectors culturals. L'objectiu és "fer una mica menys difícil la vida dels professionals de la cultura", ha apuntat la seva presidenta, Marta Rivera, que ha assenyalat la "sort" de tirar endavant aquest informe en el Dia Internacional de la Música. Ara falta que es desplegui la reglamentació de l'estatut, que implicaria la modificació de tres lleis (la d'IRPF, d'Autònoms i d'Enjudiciament Civil).

L'estatut de l'artista proposa un nou marc laboral, legal i fiscal amb mesures concretes: com la rebaixa de l'IVA cultural al 10%; que els treballadors tributin segons una mitjana dels ingressos dels últims tres o quatre anys i amb un límit màxim; fer compatible el cobrament de drets d'autor i la percepció de la pensió de jubilació; adaptar la llei que regula l'IRPF perquè els artistes i creadors es puguin acollir a l'exempció del 30%; i una solució a la intermitència dels autònoms en relació també amb l'IRPF. Des dels sectors culturals ho consideren urgent. Un 75% dels artistes cobra menys de 25.000 euros a l’any i un 80% no compta amb ingressos estables, segons un informe del CoNCA.

Representants del sector han seguit la comissió i han recordat que cal que es desenvolupi aviat un cos legislatiu que ho faci realitat. El portaveu socialista, José Andrés Torres Mora, ha explicat que és "un document de recomanacions" que toca "àrees molt diverses", per la qual cosa caldrà "modificar lleis, reglaments i ordres ministerials" després de l'aprovació al ple del Congrés perquè les mesures que el conformen puguin fer-se realitat. El portaveu d'Units Podem, Eduardo Maura, ha posat l'accent en el fet que l'estatut de l'artista "posa a l'agenda legislativa la lluita contra la precarietat laboral en el món cultural, així com la igualtat entre ells i elles". "Falta molt, però hem posat algunes pedres interessants per construir aquest edifici de la igualtat de les dones del sector cultural", ha afegit.

Reaccions escèptiques

Representants del món de la cultura han aplaudit la mesura però han recordat que això només és un punt de partida, perquè calen més actuacions perquè sigui efectiu. El president del CoNCA, Carles Duarte, ha manifestat la seva satisfacció davant la inclusió d’un 80% de les mesures plasmades prèviament al text català, però ha recordat la reivindicació de l’aplicació d’un IVA superreduït per a la cultura i “la necessitat de fer realitat l’informe de la Subcomissió de Cultura del Congrés amb una agenda política que reflecteixi un compromís clar i amb un calendari concret canvis legislatius”.

El president de l'Associació Col·legial d'Escriptors (ACE) i la plataforma Seguir Creant, Manuel Rico, ha dit que si bé avui s'ha fet "un pas decisiu", cal "transformar-lo en disposicions legals concretes, modificant la llei de la Seguretat Social o de l'IRPF perquè es puguin dur a terme". José Sánchez Sanz, de la Unió Estatal de Sindicats de Músics, Intèrprets i Compositors, ha qualificat de "fet històric" que es posi sobre la taula la cultura en matèria laboral perquè "la cultura és feina, no una diversió en les estones lliures". "Era un projecte ambiciós que s'ha fet real, que inclou tots els treballadors de la cultura. Quan ho vaig llegir gairebé em salten les llàgrimes", diu. "Cap administració s'ho ha pres tan seriosament".

Per a l'àmbit de la música s'han inclòs reclamacions com la intermitència de la vida laboral o el reconeixement de malalties pròpies de la professió. Des de les arts escèniques, el director de la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic, Pablo Iglesias Simón, destaca que s'inclouen demandes "no només dels que són davant dels focus, sinó també dels que són darrere", i de "totes les àrees de la indústria cultural". El següent pas pel que fa als ensenyaments escènics és l'aprovació d'una llei d'ensenyaments artístics superiors de rang estatal que els equipari a les universitats.

El document, format per 75 punts, l'han treballat conjuntament durant 18 mesos parlamentaris i 31 representants de col·lectius professionals del sector.