ART

La influència de Toulouse-Lautrec en Picasso entra al museu

El Thyssen unirà per primera vegada els dos artistes i el CaixaForum se centrarà en el pintor francès

Henri de Toulouse-Lautrec era fill d’una família aristocràtica. Va rebre una educació exquisida, però la seva obra no hauria sigut la mateixa sense l’esclat de París, on va descobrir les sales de ball sorolloses i plenes de fum, les ballarines i la parròquia de personatges disbauxats que hi passaven les nits, els cabarets i els bordells. L’artista va patir una malaltia que va impedir que les cames li creixessin de forma normal, però se’n va venjar amb el seu talent: les seves pintures, un testimoni en temps real de la bohèmia parisenca més esbojarrada, encara vibren. Toulouse-Lautrec (1864-1901) es va establir a París quan tenia 17 anys, l’any 1881. Pràcticament 20 anys després, el 1900, va arribar per primera vegada a la capital francesa un altre gran artista per a qui aquell viatge va ser decisiu. La seva família no tenia tanta anomenada com la de Toulouse-Lautrec, però el seu pare, que també era pintor, creia profundament en el seu talent i va fer tot el possible perquè pogués conèixer de primera mà la ciutat que seria la gran capital de l’art modern: Pablo Picasso (1881-1973).

Quatre dècades després de la mort de l’artista malagueny, l’intent d’establir un diàleg entre el seu llegat i el d’altres artistes importants del seu temps, amb els quals va tenir més o menys relació, s’ha convertit en una font inesgotable per conèixer amb més profunditat períodes concrets de la seva trajectòria. A Madrid el diàleg de Picasso amb Toulouse-Lautrec serà el protagonista d’una exposició al Museu Thyssen l’octubre del 2017. Els comissaris, el catedràtic i assagista Francisco Calvo Serraller i la conservadora de pintura moderna del museu, Paloma Alarcó, es capbussaran en la trajectòria de Picasso entre els anys 1900 i 1904 per explicar a fons com Toulouse-Lautrec el va influenciar, des d’Els Quatre Gats fins al començament de l’època rosa.

A Barcelona, on abans s’han pogut veure els diàlegs de Picasso amb Rusiñol, Degas i Dalí, no arribarà l’exposició del Thyssen però en canvi sí que es podrà veure una aproximació sobre Toulouse-Lautrec i el París de la seva època al CaixaForum. Després de la mostra madrilenya, els CaixaForum de Barcelona i Madrid acolliran el 2018 i el 2019 una gran exposició de producció pròpia.

Una relació evident

Picasso va reivindicar l’originalitat de la seva producció d’aquells anys de joventut. Afirmava: “S’ha dit que en els meus inicis a París copiava Toulouse-Lautrec o Steinlen. És possible. Però ningú no ha confós mai els quadres Toulouse-Lautrec i Steinlen amb els meus”. “A Picasso se l’ha comparat amb pràcticament tots els artistes i mai s’ha fet una exposició sobre un fet que és tremendament evident: com Toulouse-Lautrec va impressionar Picasso fins i tot a Barcelona, abans de marxar a París”, explica Paloma Alarcó, que assenyala que a la col·lecció del Thyssen tenen tant obres de Picasso com de Tolouse-Lautrec. “És cert que hi ha hagut moltes exposicions sobre l’artista francès i també moltes publicacions, però és un artista molt mal estudiat i, d’altra banda, nosaltres el mirarem amb els ulls de Picasso”, subratlla la comissària. A més de peces del fons propi, la mostra comptarà amb dibuixos, pintures i cartells del Museu Picasso de Barcelona, el Museu Toulouse-Lautrec a Albi i altres préstecs internacionals del MoMA, el Guggenheim de Nova York, el Metropolitan i l’Art Institute de Chicago i també de col·leccions privades. “Tant el Museu Picasso de Barcelona com el de París i el Museu Tolouse-Lautrec seran molt generosos”, explica la comissària. Com que aconseguir els préstecs és molt difícil, l’exposició no farà cap gira.

Tornar als grans referents

Henri de Toulouse-Lautrec i Pablo Picasso no es van arribar a conèixer. El malagueny va arribar a París mesos després que pintor francès ingressés al sanatori de Folie Saint-James a Neuilly per sotmetre’s a una desintoxicació. Quan en va sortir va anar a casa de la seva mare i va morir el setembre del 1901. Per la seva banda, Picasso pinta una sèrie de dones malenconioses i escenes de la bohèmia i un dels grans estudiosos de la seva obra, Pierre Daix, no en va l’anomena “la tardor Toulouse-Lautrec”.

Quan Picasso arriba a París sent a parlar de Toulouse-Lautrec i coneix la seva obra: “Anava als mateixos llocs on havia anat ell, als mateixos cabarets i als mateixos bars”, diu la comissària. Pel que fa a com Picasso tradueix Toulouse-Lautrec al seu llenguatge, Alarcó explica que a vegades es produeixen “influències directes” i d’altres no tan explícites: “Picasso mai cita literalment”, reconeix. El malagueny es fixa concretament en el “submón de Montmartre, els prostíbuls i els cabarets” i també beu dels seus retrats i de la seva manera de pintar. “Lautrec és molt dibuixístic, com també ho és Picasso”, apunta Alarcó.

Estudiar un període determinat de l’obra de Picasso no és un terreny encotillat, sinó que en poden sorgir noves vies d’estudi insospitades. “Toulouse-Lautrec també apareix en els últims anys de Picasso -opina la comissària-. Picasso ho devorava tot i ho assimilava tot a la seva pròpia manera i mai s’oblidava dels seus grans referents artístics”. Quan el malagueny ja és un home gran torna als motius que havia treballat de jove. Són treballs d’un artista que està de tornada i que crea amb tota la llibertat i amb la voluntat de continuar experimentant. També hi ha nostàlgia. Amb les escenes eròtiques, algunes molt explícites, canalitza un vigor físic que ja s’ha extingit però que es manté viu en el seu ànim. “Picasso torna al tema del bordell, a fer uns nus una mica desconjuntats, amb postures desinhibides”, conclou Alarcó.