17. La revenda de pintura artística a Barcelona: els casos Neufville i Manonellas
Capítol 17 de la sèrie 'Informes dels contraespies francesos a Barcelona'
BarcelonaSi en el capítol anterior parlàvem de la venda de cristalleria fina comissada a la Bohèmia i revenuda al passeig de Gràcia de Barcelona, en el present capítol parlarem de dos casos de revenda d’obres d’art espoliades a l’Europa central i revenudes a Barcelona. En el primer cas els protagonistes són l’empresa alemanya Fundición Tipográfica Neufville (Travessera de Gràcia, 183), l’agència de duanes Pujol-Rubio (passatge de la Pau, 1, 1r), el capitost nazi i directiu dels Laboratoris Merck a Barcelona Hermann Karl Andress Moser (àlies Don Carlos) i el famós traficant d’art belga George Henri Delfanne (àlies Christian Masuy i Heinrich Bauer). L’objecte de l’afer era un autoretrat de Rembrandt, poca broma, comissat pels nazis en l’espoli als jueus i entrat a Espanya, com moltes altres obres d’art, per Delfanne. L’origen exacte d’aquest robatori no està esmentat en la documentació del contraespionatge francès.
L’agència de duanes Pujol-Rubio va actuar com a intermediària de la venda entre la Bauer Type Foundry i la Fundición Tipográfica Neufville de Barcelona que, d’acord amb George Henri Delfanne –que també era agent dels serveis d’intel·ligència alemanys–, van vendre la valuosa pintura amb l’ajut, com en altres ocasions, d’antiquaris catalans. Un últim detall: mentre que el traficant d’art George Henri Delfanne va ser detingut pels nord-americans i afusellat en el fort de Montrouge l’1 d’octubre del 1947, el nazi Don Carlos, protegit pel franquisme, va morir als 83 anys a Barcelona el 4 de febrer del 1973.
En el segon cas, menys espectacular que l’anterior per la qualitat dels autors de les obres d’art, però més continuat i efectiu en el temps per la seva quantitat, els protagonistes són Pierre Lottier, Firmin Arnús de Ferrer, Israel van Messel, Erik Schiffmann i Sebastián Manonellas Vidal. Lottier era l’expert en art; Arnús era un dels màxims dirigents de l'SNF dels francesos col·laboracionistes a Barcelona que parava la mà per a la fundació de l’SNF; Van Messel i Schiffmann eren agents dels serveis d’intel·ligència alemanys que facilitaven els papers; i Manonellas posava la tapadora legal de tot plegat: la seva coneguda botiga de decoració Manonellas, de la Gran Via, 521-523.
Lottier tenia, a més, una doble i valuosa coartada: la primera, perquè havia sigut agent del TR de Barcelona fins que en va ser expulsat, però encara li quedava algun amic influent a Perpinyà que feia els ulls grossos quan les seves mercaderies havien de travessar la frontera, fet que indignava els membres barcelonins del contraespionatge francès; i la segona, perquè el cap a Barcelona del Servicio de Información Militar (SIM) i cap de la Brigada Estadística Interior, Manuel Chamorro Cuevas, el protegia. Això volia dir que tota la xarxa tenia protecció policial.
El mètode era molt simple: arribaven a Barcelona les obres d’art espoliades a centreeuropa, la policia de frontera mirava cap a una altra banda, els agents esmentats feien els papers i Manonellas venia les obres a la seva botiga i blanquejava el negoci. Un altre negoci rodó.
I en el capítol 18: "La revenda a la Joieria Bauer de Barcelona de joies i diamants espoliats a Anvers (Bèlgica)"
