'El irlandés' i quatre pel·lícules més per veure aquest cap de setmana

Albert Serra estrena 'Liberté', amb uns llibertins que viuen una nit de desig sexual sense límits

'El irlandés'

Martin Scorsese firma una extraordinària elegia per un assassí a sou

"Russ i Frank". Aquests dos noms, els de dos amics molt pròxims, són els que va escriure el líder sindical Jimmy Hoffa en una nota al costat del telèfon hores abans de la seva desaparició el 1975. Així comença M'han dit que pintes cases, títol original de les memòries de l'assassí a sou Frank l'irlandès Sheeran, que remet als circumloquis de la màfia ( pintar cases equival a assassinar) per parlar de les seves activitats. A El irlandés, Russ, Frank i Jimmy són, respectivament, Joe Pesci, Robert De Niro i Al Pacino, que interpreten els seus personatges amb el to distès, juganer, de qui sap que el film està construït al voltant del plaer de veure'ls junts. Continuar llegint

'Liberté'

La llibertina llei del desig d'Albert Serra

A l’interior d’una carrossa enmig del bosc i en plena nit, un aristòcrata li està menjant el cul a una dona noble mentre altres persones miren l’escena. Els seus ulls estan desorbitats amb el paisatge de la carn que té davant seu, mentre que el seu rostre, desencaixat, esdevé la imatge d’un desig que ofega. Així de prop arriba la càmera d’Albert Serra a Liberté, sobre un grup de llibertins expulsats de la cort de Lluís XIV que durant una nit es deixen arrossegar per unes pulsions eròtiques que no coneixen cap límit. Continuar llegint

'Le Mans'66'

Un drama d'esperit clàssic sobre com Ford va derrotar Ferrrari

Als anys 60, Ford produïa més cotxes que ningú, però Ferrari els guanyava en les curses i en el prestigi. L'empresa de Detroit es va proposar aleshores fabricar un automòbil, el Ford GT40, que derrotés l'escuderia italiana en la carrera més famosa de l'època, les 24 Hores de Le Mans. James Mangold reconstrueix aquesta fita en un drama esportiu que desprèn un poderós alè clàssic. Els encarregats de dur a terme aquesta gesta són dos veterans de la Segona Guerra Mundial que tornen a Europa per tornar a vèncer els italians. Continuar llegint

'Idrissa, crònica d'una mort qualsevol'

Una lliçó de dignitat cinematogràfica

La nit de Reis del 2012, el jove guineà Idrissa Diallo va morir en un centre d’internament d’estrangers de Barcelona. El cas va ser tractat amb desinterès pel sistema legal espanyol, que va enterrar el cadàver en una fossa i ni tan sols es va dignar a informar la família de Diallo. Però Xavier Artigas i Xapo Ortega es neguen a oblidar Idrissa, i si a Ciutat morta van fer del suïcidi de la poeta Patricia Heras un ariet líric que colpejava la corrupció estructural de Barcelona, ara posen en marxa una pel·lícula que vol explicar i recuperar la identitat d’algú a qui la història oficial va voler negar. Continuar llegint.

'Madre'

Retrat esteticista de la superació d'una pèrdua traumàtica

Amb el curtmetratge Madre, estrenat l’any 2017, Rodrigo Sorogoyen (director de Que Dios nos perdone i El reino) va saber traslladar a l’àmbit del drama intimista i tremendista el seu domini de la tensió narrativa i les atmosferes angoixants pròpies del thriller. Dos anys després, i amb una nominació a l’Oscar de Hollywood sota el braç, el cineasta madrileny proposa una expansió, en format llargmetratge, d’un curt en què una mare era testimoni, via telefònica, de la desaparició del seu fill. Continuar llegint.

Més continguts de