BarcelonaTalco és una banda de ska-punk originària de Marghera, al costat de Venècia, hereva estilística i política de grups italians com Banda Bassotti i connectada amb formacions de l’escena antifeixista europea, sobretot a Alemanya, on “hi ha molta consciència de la memòria històrica”, diu Tomaso de Mattia, més conegut com a Dema, cantant i guitarrista de Talco. També han establert una bona sintonia amb bandes espanyoles com Ska-P i amb el públic del País Basc i Navarra. De fet, van triar Pamplona per enregistrar en directe el disc 10 years (Destiny, 2014), l’àlbum amb el qual celebren el desè aniversari del seu debut discogràfic, Tutti assolti (2004).
“Per nosaltres sempre va ser un somni poder tocar al País Basc, perquè havíem escoltat grups com Kortatu i Betagarri, que tenen uns ideals molt semblants als nostres”, explica Dema. La publicació de 10 years l’hanacompanyat amb una gira que aquest divendres passa per la sala Apolo de Barcelona (19.30 h), on compartiran cartell amb el grup del Maresme Ebri Knight.
Els Talco mantenen una relació crítica amb Itàlia. “El que tenim en comú amb Itàlia és que vivim a Itàlia. Hi toquem molt poc, però paguem els impostos allà”, fa broma Dema, que recorda que bona part de la història del grup té més a veure amb Alemanya i l’estat espanyol. Tanmateix, la realitat italiana és molt present en els seus discos, especialment a La Cretina Commedia (2010) i Gan Galà (2012), i fins i tot a Mazel tov (2008), un treball conceptual dedicat a Peppino Impastato, un jove activista sicilià que es va revoltar contra la Màfia i la connivència dels polítics i que va ser assassinat l’any 1978. La història d’Impastato la va portar al cinema Marco Tullio Giordana a la pel·lícula I cento passi (2000).
Els Talco ja tenen al cap un nou disc. “Segurament es titularà Silent town i el publicarem a finals del 2015 o principis del 2016. Tenim fetes unes catorze cançons, i el disc tancarà la trilogia que vam començar a La Cretina Commedia”, avança Dema sobre un treball que tractarà sobre “el caràcter dels italians”. “Explicarà una història, un camí que fins ara no havíem agafat. Estarà inspirada en la tradició llatinoamericana i serà una història metafòrica del nostre país. Hi abordarem temes com el populisme, la situació de la cultura a Europa, la repressió policial...”, explica Dema.
L’esperit de Fabrizio de André
Tot i que Talco és eminentment un grup de punk-rock i ska, també tenen referents que vénen d’altres contextos, com el cantautor Fabrizio de André. “L’hem escoltat molt, perquè la cançó d’autor va ser molt important per als moviments socials dels anys 70. Òbviament, el punk és la nostra influència més important, però també ho és la cançó d’autor”, diu Dema, que fins i tot considera la possibilitat de fer concerts en format acústic.
