Joaquim Dorca:“No pots queixar-te que el teu fill està sempre amb la Play i no oferir-li una alternativa”

Amb 55 anys i després d’haver fet fins i tot anuncis per a La Caixa, Joaquim Dorca ha arribat fa poc al càrrec de director de màrqueting de Devir, l’empresa distribuïdora del Catan, un dels jocs de taula més exitosos dels últims temps, amb 25 milions d’unitats venudes en 40 països i traduït a 30 idiomes, entre els quals el català. El joc s’acaba d’unir amb l’univers Joc de trons en una col·laboració especial que ja ha volat de les botigues en la primera edició. “No han empastat imatges de la saga damunt del joc. Han desenvolupat un altre joc basat en la mecànica del Catan però que fa referència a tot el món de Joc de trons. No són els escacs dels barrufets. Les mecàniques són similars, les dinàmiques no”, adverteix sobre aquest nou èxit.

Punt de trobada

Joaquim Dorca, que porta 30 anys al sector tot i haver estudiat dret i periodisme, explica que per fer família els jocs de taula són una gran opció: “Tots els fills maten per passar temps de qualitat amb els seus pares. I això és el que ha fet que es disparin les vendes de jocs de taula els últims anys. Molts han entès que el que no pots fer és queixar-te que els teus fills estan tancats a l’habitació jugant a la Play i no oferir-los cap alternativa”. El seu raonament, que ha fet forat finalment entre els progenitors, triomfa després d’anys d’una certa frustració en el seu ofici, que també és la seva passió. “Han sigut anys molt frustrants perquè els jocs de taula no eren un ítem cultural mainstream”, afirma l’executiu, que recorda que ell i els seus tres fills han jugat a “jocs de taula, de rol i al que fos necessari”.

Pioner

Però què ens ha passat des de llavors per fer aquest canvi en relació als jocs de taula? “El fenomen gros va començar fa quatre anys. La gent ha començat a veure que la tecnologia és una crossa i no una finalitat. En primer lloc, s’han acostumat a consumir cultura a casa, gràcies a l’ordinador i a les plataformes de televisió. En segon lloc, també hi han ajudat tots els elements de desestructuració familiar durant els últims 15 anys. El joc és l’esquer i la promesa que es pot recuperar el temps de qualitat presencial amb els de casa i això en el subconscient social funciona. És un fenomen global”, relata Dorca, que assenyala el Catan com el precursor de la tendència: “És de l’any 1994 i va ser el primer. És el que inventa tota aquesta indústria”.

Joc del moment

“Veníem d’uns jocs de taula que eren llarguíssims, en què el que anava guanyant cada cop guanyava més i la resta només s’ho miraven. No havien de competir amb les consoles, depenien molt de l’atzar, tenien poc reglament i a cada casa es jugava d’una manera diferent... i el Catan tot això ho destrueix”, explica l’expert sobre el seu joc estrella, que, “si ens posem seriosos”, defineix com el que reflecteix el model econòmic actual. “Mentre el Monopoly feia broma sobre el món de l’especulació, el Catan és la glorificació del win-win. És impossible guanyar la partida si el jugador no sap negociar: i l’única manera de negociar és oferir coses a canvi als altres jugadors, però no tantes perquè al final ells guanyin”. “Per això el fan servir a Silicon Valley i a Wall Street”, remarca.