La joventut perduda de Canes

Enviat especial a CanesLa d'ahir no era una bona jornada per ser jove a Canes, vistos els tres films més destacats del dia. A Heli , dos germans viuen un veritable infern per culpa de la corrupció en la lluita contra la droga a Mèxic. La protagonista de Jeune et jolie entra amb mal peu en el món del sexe i comença a flirtejar amb la prostitució. I l'escalada de robatoris en cases de famosos dels adolescents de The bling ring acaba amb alguns dels implicats entre reixes. Són tres mirades, les d'Amat Escalante, François Ozon i Sofia Coppola, molt diferents les unes de les altres, que coincideixen a assenyalar una desconnexió moral o emocional en els joves que, d'alguna manera, és present als tres títols.

A The bling ring , Coppola torna al seu univers de luxe melancòlic, ara explorat a través d'un cas real: uns adolescents que es van aficionar a desvalisar cases de famosos per diversió i van acabar arreplegant 2 milions de dòlars en objectes de valor. Coppola no està interessada en la resolució del cas ni en les relacions entre els joves, que interpreten un grup d'actors amateurs i una correcta Emma Watson, sinó en l'influx que el món de la moda i la fama exerceix sobre ells, com modela el seu esperit i les seves ambicions.

Sense tensió sexual o narrativa, The bling ring es limita a contemplar els adolescents com a símptoma d'una societat obsessionada per la imatge i el culte a la celebritat, una idea que es repeteix en excés al llarg del film. I si la directora es mirava amb comprensió les celebritats en hores baixes a Somewhere i Lost in translation , aquí la mirada és més crítica. Potser és que Coppola s'identifica més amb les víctimes -Paris Hilton, que té un cameo i va prestar la seva casa per al rodatge, Lindsay Lohan, etc.- que amb els lladres. "Hem fet una pel·lícula, no un documental -explicava la directora ahir-. No m'importa què en pensaran els personatges reals. Si n'he canviat els noms és perquè no vull fer-los encara més famosos".

Jove, bonica i prostituta

François Ozon també va indagar ahir en la confusió de l'adolescència, una època que el francès, director de la recent En la casa , recordava com a "més aviat dolorosa i difícil, però que en el cinema es tendeix a idealitzar exageradament". A la Isabelle, l'estudiant de 17 anys protagonista de Jeune et jolie ( Jove i bonica ), una primera experiència sexual frustrant li provoca unes turbulències interiors que resol fent-se prostituta ocasional. En lloc de caure en l'estudi sociològic de la prostitució juvenil i les seves causes, Ozon deixa en suspens els motius exactes pels quals la Isabelle pren aquesta decisió per examinar al llarg de quatre estacions les contradiccions i els dubtes d'un personatge esquiu que encarna la debutant Marine Vacth, una bellesa a la français , serpentina, tan càlida com distant. "Quan la vaig veure al càsting em va semblar diferent de les altres, que abordaven el personatge des d'un prisma realista -explicava el director-. En els ulls de la Marine hi trobava un món interior, un misteri, precisament el que buscava per a la pel·lícula". Tanmateix, el misteri d'aquesta Belle de jour d'institut no és prou poderós per sostenir la funció i les espurnes d'enginy del padrastre i el germà de la Isabelle són només notes menors d'un film que es queda en l'epidermis -això sí, espatarrant- de Vacth, una revelació.

La joventut més perduda i desgraciada que s'ha pogut veure fins ara a Canes és la d'Heli , el tercer llarg del mexicà nascut a Barcelona Amat Escalante. El film cobreix la quota de cinema escabrós obligada del festival i retrata els patiments d'una família mexicana que és atacada per un grup de militars antidroga que fan negocis bruts al marge de la llei. Amb una escena de tortura genital que va provocar més d'una deserció al passi de premsa, és tan brutal com ingènua en la descripció del cicle de perpetuació de la violència sota l'ombra de la guerra bruta contra la droga.