MEMÒRIA HISTÒRICA

El món al revés: a judici per haver denunciat l’apologia del franquisme

Cineastes, artistes i presentadors han hagut de fer front a denúncies per haver lluitat contra la desmemòria

Intentar fer un documental per explicar que es continuen celebrant misses franquistes en una cripta de Pamplona pot ser penat amb més de dos anys de presó. També es pot acabar als jutjats per col·locar Franco en una nevera o per fer ironia amb la seva mòmia. ¿El món al revés? Podria semblar que sí, però això és Espanya el 2018 i la manera com alguns jutges interpreten les lleis. “Govern i Parlament poc hi poden fer, toparan amb una judicatura que afavoreix els denunciants franquistes -explica Alfons Aragoneses, professor d’història del dret de la UPF-. En comptes de fer una interpretació favorable als principis democràtics o als drets de les víctimes, es prefereix protegir l’honor de Franco o de la Falange”.

Els cineastes Carolina Martínez i Clemente Bernard, autors del documental A sus muertos,estan esperant sentència. Se’ls va jutjar el novembre passat per haver col·locat unes càmeres a la cripta del Monument als Caiguts franquistes de Pamplona amb la intenció de gravar les misses que la Hermandad de Caballeros de la Cruz celebra el dia 19 de cada mes. L’organització, fundada el 1939 i formada per fills i nets d’excombatents requetès, va denunciar els cineastes a la policia, que va retirar tot el material de gravació que Martínez i Bernard havien col·locat. La fiscalia els acusa d’un presumpte delicte de “revelació de secret” i considera que mereixen una multa de 12.000 euros i 2 anys i 6 mesos de presó. “Amb les misses humilien les víctimes del franquisme. No podem perdre de vista que a Navarra van ser assassinades més de 3.500 persones i que més de 4.000 infants van quedar orfes”, diu Bernard.

Franco va inaugurar el Monument als Caiguts el 1952 en homenatge als més de 4.500 morts navarresos del bàndol franquista. En una missa solemne, el dictador va donar sepultura als generals colpistes José Sanjurjo i Emilio Mola -tots dos van morir en accident d’avió-, i a cinc voluntaris carlins. El Monument als Caiguts, que fins fa ben poc tenia una inscripció a la façana que deia “ Navarra a sus Muertos en la Cruzada ”(ara és sala d’exposicions), va ser gestionat per l’arquebisbat de Pamplona fins al 1997. Aquell any va passar a mans del consistori pamplonès amb una condició: la cripta continuaria en mans de l’Església perquè la Hermandad de Caballeros de la Cruz hi pogués continuar celebrant les seves misses.

El 16 de novembre del 2016 els cossos de Sanjurjo i Mola van ser exhumats amb l’acord de la família de Mola però amb la indignació de la filla de Sanjurjo, que va denunciar-ho i va guanyar: el jutjat contenciós administratiu número 2 de Pamplona va reconèixer que tenia dret que “les restes del seu familiar fossin restituïdes a la cripta d’on van ser exhumades”. El jutge va decidir que “la condició de les persones que estaven enterrades allà no es pot considerar com a menció o símbol [franquista]”.

Un monument “tòxic”

“La fiscalia està obligada per la Constitució a defensar els drets dels ciutadans, però empara l’Hermandad. L’últim al·legat del fiscal és una autèntica aberració: diu que la cripta es pot comparar amb la sala d’estar d’un domicili qualsevol. És vergonyós”, diu Bernard. A Pamplona el gener del 2017 es van celebrar unes jornades per decidir què s’havia de fer amb el monument i es va convocar un concurs d’idees. Bernard l’enderrocaria: “No és un lloc de memòria. És una humiliació a les víctimes i només provoca confusió. És tremendament tòxic per a la ciutat”.

En el documental A sus muertos, els cineastes pregunten als vianants si coneixen el monument. La majoria no saben exactament què simbolitza i responen que creuen que és “una cosa mítica”, “alguna cosa antiga”. Una jove assegura que el seu avi era franquista i que ella va ser “educada sota els principis franquistes”: “No trobo malament el que va fer Franco i el monument em sembla bé”, assegura. Hi ha un manifest amb més de 2.500 firmes que donen suport als dos cineastes, que també tenen l’empara del Parlament navarrès i l’Ajuntament de Pamplona. Però de moment la cripta no ha estat clausurada i no s’hi han prohibit les misses.

Els últims anys denunciar o fer ironia sobre la pervivència del franquisme comporta un cert risc. L’escultor Eugenio Merino, autor d’obres com Punching Franco i Always Franco, va patir quatre anys de litigis judicials perquè la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) va considerar que la seva obra perjudicava l’honor del dictador. L’artista va guanyar l’últim round l’octubre del 2015 perquè l’Audiència Provincial de Madrid va considerar que la fundació no tenia legitimitat per defensar l’honor del militar colpista. El Gran Wyoming i Dani Mateo també van haver de fer front a una denúncia de la FNFF per un presumpte delicte d’odi durant l’emissió del programa. La denúncia contenia tres vídeos on apareixien amb un ninot que representava el cadàver de Franco i que acabava tirat per terra. La Fiscalia de Madrid va arxivar les diligències el 18 de desembre perquè considera que la seva actuació està “emparada per la llibertat d’expressió”.

Més de dinou activistes gallecs van ser denunciats també per la FNFF perquè el 30 d’agost del 2017 van ocupar el Pazo de Meirás després que la família Franco anunciés que la fundació en gestionaria les visites i ho aprofitaria per defensar el llegat del dictador. Els activistes afronten penes que sumen 247 anys de presó i quasi mig milió d’euros en multes i indemnitzacions. La FNFF continua traient pit i personant-se davant els tribunals.

Més continguts de