UN CONTE PER PASSAR LA QUARANTENA (9)
Cultura 22/03/2020

La Lleona puja amunt

Javier Pérez Andújar
2 min
Diu el senyor Bonastre que ara fan uns sostres de nyigui-nyogui, i que per alguna cosa els diuen falsos sostres.

“Vinga, he d’anar a la clínica sense perdre temps. Sé que els faig falta. Però abans hauria de pujar a casa per mudar-me, perquè no puc presentar-me així, amb calça curta!”, va interrompre l’Araceli, i l’Òscar es llançà com un llamp cap al seu pis per portar l’escala de mà. No hi havia entrat que en va sortir amb les mans obertes i va dir: “Ostres! Si no tinc escala! Què fem ara?” A la dona li van llambrar els ulls d’emoció. El senyor Bonastre també va sentir que estaven vivint un moment decisiu, potser, per a ell, el més rellevant de tota la seva biografia d’espectador, l’hora a la qual a un li cal mostrar-se tal com raja, amb el cor per davant. No és el mateix sortir amb el cor per davant que fer-ho amb els peus per davant. “No t’amoïnis, Lleona -va exclamar l’home-. T’aixecarem a pols”. I com l’ase, el gos, el gat i el gall dels músics de Bremen, es van posar l’un damunt de l’altre per tal de pujar la veïna pel forat que donava a casa seva. “Quedeu-vos aquí, que no trigo gens!”, va cridar la veïna emocionada per haver estat objecte directe, però també circumstancial i fins i tot de lloc, d’una resposta veïnal impossible sense la generositat natural que caracteritza la condició humana.

“Noi, quin forat!”, va dir el senyor Bonastre, i afegí: “És que ara fan uns sostres de nyigui-nyogui. Per alguna cosa els diuen falsos sostres. Si és que avui és tot fals. Quan sento dir la paraula pladur agafo la pistola, miri què li dic”. Va voler llavors contemporitzar l’Òscar, perquè si políticament mai havia sabut què era, sí que se sentia socialdemòcrata de caràcter, ara, això sí, més del corrent de Willy Brandt que de tot el que li ha seguit després, com podria ser el cas del grup Le Mans de música indie. D’aquesta manera li parlà l’Òscar Ideesnoires al veí: “Home, no es posi així. Els sostres s’acaben enfonsant pel seu propi pes. Només cal llegir el diari”. Els va arribar de dalt la veu de la veïna com una veu del Senyor. “Ja soc la qui soc!”, i es va deixar caure vestida de lleopard.

stats