Llibres i mangos
La biblioteca de Fontana, amb vida i curiositat pròpia, havia fet seus tots els espais imaginables
En assabentar-se de la mort de Josep Fontana, les meves filles n’han fet una definició precisa: “És com un avi nostre, amb llibres i mangos”. Del primer tret en varen prendre consciència tot just trepitjar casa seva. Amb el desacomplexament de la infantesa, s’escamparen per les diferents habitacions d’aquell pis del Poble-sec per comprovar al·lucinades com la biblioteca, amb vida i curiositat pròpies, havia fet seus tots els espais imaginables.
Vida perquè la seva concreció, volum i composició seguia variant dia a dia, al ritme de novetats, descobertes i interessos, al pas de la recerca i publicacions d’aquell historiador que no coneixia horaris. Alguns títols, però, eren inamovibles: les primeres edicions de poesia catalana (Carner, Riba...), alguns autors satírics anglosaxons, certs historiadors referencials...
Curiositat perquè res li era aliè: de l’erudició que li permetia disposar de la més completa col·lecció de pamflets i fulls volants del XVIII i XIX espanyols a la xafarderia. Encara el recordo tot seriós demanant al bibliotecari de la Pompeu que registrés una revista amb un reportatge en exclusiva sobre la mansió d’un exministre i una famosa del paper cuixé, ja que, assegurava, marcaria un canvi de cicle polític.
I els mangos? Quan va descobrir que a les nenes els agradava, tant com a ell, aquella fruita tropical, però que no sempre era fàcil de trobar-ne de qualitat a Mallorca, va convertir en tradició enviar-los-hi a través meu cada cop que ens veiem. Llibres i mangos, aquella estranya barreja de saviesa i tendresa de qui era “com un avi nostre”.
