ELS LLOCS TENEN MEMÒRIA
Cultura 26/07/2018

Un lloro al cau de Dickens

El pub Ye Olde Cheshire Cheese és una institució per on han passat escriptors i el lloro més famós del Regne Unit

i
Toni Padilla
3 min
El Ye Olde Cheshire Cheese va ser construït fa més de 350 anys. El pub no ha canviat, però el barri sí, i molt.

Malgrat aparèixer en totes les guies i ser prou famós, el Ye Olde Cheshire Cheese encara és un magnífic viatge en el temps. Camines pel centre de Londres, a quatre passes de la catedral de Saint Paul i, girant per un carreró, trobes una porta que et mena a una cova fosca de sostres baixos on pots arribar a pensar que has tornat, com a mínim, al segle XX. Amb imaginació i en funció de les cerveses que hi prens, pots arribar al segle XIX o al XVIII. Aquest pub fa més de 350 anys que serveix el personal amb una estructura estranya: quatre pisos, tots cap avall. Quan creus que ja no pots baixar més, encara hi trobes una nova sala. Com a bon pub britànic, s’hi pot menjar bé. Però, per sobre de tot, s’hi beu cervesa. Forma part de la llista de pubs servits per la cerveseria independent Samuel Smith.

El gran incendi

El pub ja existia el 1538, però l’actual edifici data del 1667. L’edifici original va cremar en el famós gran incendi de Londres entre el 2 i el 5 de setembre del 1666. Va ser un incendi tan monstruós que va marcar la memòria dels anglesos: va calcinar unes 13.000 cases. En total, es creu que 70.000 londinencs es van quedar al carrer, quan llavors la ciutat tenia poc més de 80.000 habitants. El foc es va escampar lentament, en part per la ineficàcia de les autoritats, perquè la Corona i els representants de la ciutat vivien enemistats, i això va entorpir la reacció quan es va declarar l’incendi. Una de les cases cremades va ser la del pub, reconstruït un any després. Un cop el Ye Olde Cheshire Cheese va tornar a obrir les portes, va viure en directe el canvi d’una ciutat, Londres, en contínua evolució.

Escriptors i periodistes

Llavors el carrer Fleet es va convertir en la seu de la major part de diaris britànics, un negoci que va començar a evolucionar a partir del segle XVII i que no ha parat de canviar. Però parlar de Fleet Street és encara avui una manera de parlar de la premsa escrita anglesa, tot i que la darrera redacció que quedava a la zona, la de l’agència Reuters, va marxar-ne el 2005. Com que molts escriptors es guanyaven la vida fent articles, el pub també es va convertir en un refugi per a autors com Oliver Goldsmith, Mark Twain, Sir Arthur Conan Doyle, G.K. Chesterton o el poeta W.B. Yeats.

‘Una història de dues ciutats’

El client més famós, però, va ser Charles Dickens, que solia ocupar una taula apartada, escrivint hores i hores en solitari. A Una història de dues ciutats hi ha una escena en un pub del carrer Fleet inspirada, esclar, en el Ye Olde Cheshire Cheese. El pub també surt en un relat curt de Robert Louis Stevenson, a les memòries del poeta soviètic Borís Pilniak i en un llibre d’Agatha Christie, El robatori d’un milió de dòlars en bons, en què Hercule Poirot hi dina.

Amb accent escocès

Però el personatge més estimat de la història del Ye Olde Cheshire Cheese és la Polly, un lloro. La Polly era un lloro gris africà, una espècie que viu molts anys, que va comprar el propietari del local. Durant més de 35 anys, la Polly va convertir-se en l’ànima del pub després d’aprendre a insultar els clients amb una especialitat curiosa: imitar l’accent escocès. Als anys 10 del segle XX era normal que quan demanaves una pinta la Polly et digués “rata” o “borratxo”. El 1905 la Polly es va escapar del pub i va provocar el pànic entre els clients, però aquella mateixa nit un senyor va sentir algú que li deia “Vols fer-me un petó?” L’home es va pensar que era una prostituta, però després de sentir com la veu demanava “púding i dos ous” va girar el cap i es va trobar l’animaló.

El 1921 Charles Chaplin va mantenir un diàleg amb la Polly mentre prenia una torrada amb formatge, especialitat de la casa. La premsa va documentar-ho i va aconseguir que el lloro es fes famós també a l’estranger. De fet, quan la Polly va morir, el 1926, als 39 anys, la notícia va ser publicada en més de 200 diaris. Ara encara el podeu veure, dissecat, a la primera planta del pub. Fa bona cara.

‘Una història de dues ciutats’, de Charles Dickens

Clàssic de Dickens, amb una història ambientada al segle XVIII, a l’època de la Revolució Francesa, en què part de l’acció passa a Londres i hi ha una trobada entre Charles Darnay i Sydney Carton al pub on el mateix Dickens va passar tantes hores escrivint entre cerveses.

stats