Cada casa, un món

Casa a la Colònia de Sant Jordi: amb la llum del migjorn

L’estilisme de l’interior estableix un equilibri amb la força de l’immens finestral que marca la doble alçada de l’apartament estival

Una visió oberta: sala, menjador i cuina a la planta baixa, i dormitori i bany a la planta superior / MAURICIO FUERTES

L’estilisme de l’interior estableix un equilibri amb la força de l’immens finestral que marca la doble alçada de l’apartament estival. La interiorista Andrea Pussin, d’Organic Studio, va defugir entrar en competició amb les llargues platges de la Colònia de Sant Jordi, al sud de Mallorca, i també amb el mar, d’un blau tan intens com transparent.

El seu client havia adquirit la planta baixa d’un antic hotel que es va reconvertir en habitatges per a les vacances. No volia la típica casa de platja que en si mateixa sol convidar a estar més hores sobre la sorra o dins de l’aigua que no pas als espais creats per passar-hi l’estiu. De fet, el que volia el propietari era traslladar una certa rusticitat a la vora del mar. L’estilista va optar per potenciar l’arquitectura contemporània que li oferia la reforma del vell establiment turístic i fer un exercici d’interiorisme que reuneix el confort càlid d’un habitatge habitual, que afavoreix el gaudi de l’entorn i que alhora introdueix detalls de la rusticitat desitjada.

El finestral remarca la doble alçada d’aquest apartament a peu de platja. En subratlla l’amplitud de les vistes, però també, des de la seva verticalitat, una panoràmica immensa del cel, que, al migjorn lluminós de l’illa, sol tenir la netedat d’un blau infinit. Dividida amb una part fixa, la de dalt, i una obertura quasi total de les vidrieres corredisses, afavoreix que els dos pisos de la casa i cadascun dels espais principals puguin tenir una excel·lent observació del paisatge marítim.

Es pot no sortir a la porxada de la terrassa, habilitada amb una confortable zona d’estar i una llarga taula menjador d’exterior, per tenir pràcticament la mateixa experiència que es té des dels espais interiors. La terrassa, de fet, es pot entendre com una franja que garanteix la intimitat de l’apartament, separant-lo d’una zona de mar força transitada a l’estiu tant per banyistes com per les nombroses barquetes que hi fondegen. Una franja exterior que, en tot cas, en viure-la, multiplica la panoràmica de sorra, mar i pineda de les platges del municipi de ses Salines.

Si s’observa de fora a dins, la casa s’obre, primer, en un gran espai a doble alçada. És el lloc per a una sala d’estar que té dues àrees diferenciades però prou a prop per establir cordials relacions: una zona més familiar, amb els còmodes sofàs, que, òbviament, estan col·locats perquè ningú no es perdi les vistes, i també per afavorir la conversa amb l’altre espai d’estar, més íntim, just al davant de la llar de foc. Aquest és un apartament preparat no només per a l’estiu, sinó també per a una experiència de mar durant les vacances i els caps de setmana de l’hivern.

Tot desprèn calidesa. La fusta de roure al terra, la pedra amb la qual es revesteix el gran panell al peu del qual s’allotja la llar de foc, els cortinatges alts i extensos per als moments de privacitat, i també i potser sobretot una il·luminació cuidada en extrem per Andrea Pussin.

La doble alçada de la gran sala permet disposar, ja en un segon pla, un joc de dos nivells que fan més atractiva i completa la vivència d’aquest habitatge. A la planta baixa, just al darrere de la zona de sala d’estar i del tot oberta cap a ella, s’hi troben una petita cuina amb un taulell o illa com a espai per cuinar i, a l’altre costat, el menjador d’interior.

És damunt l’espai de sostre baix on es contempla una gelosia blanca de gran transparència que esdevé una balconada sobre la sala i la façana de vidre que dona al mar. Un gran dormitori al costat dret té el llit centrat a l’espai amb una paret del mateix roure del terra com a teló de fons. Al davant, els dos blaus d’aigua i cel de l’horitzó, per als millors despertars.

La part esquerra d’aquesta balconada és per al bany, també tancat-obert amb la mateixa gelosia de línies verticals blanques, que permet que la banyera exempta que ocupa el primer pla sigui el punt que més s’apropa a les vistes de l’exterior. Mentrestant, un mirall convenientment allargat estén la mirada, que, en aquesta casa de la Colònia de Sant Jordi, no té limitacions.

Més continguts de