El malson franquista de Picasso
El Museu Picasso dedica una exposició monogràfica a una carpeta de dos gravats molt crítics amb Franco que Picasso va fer el 1937 per recaptar fons per a la República durant la Guerra Civil.
BARCELONA.En la línia d'extreure noves lectures de les obres de la col·lecció, com ja va fer a la tardor amb Ciència i caritat , el Museu Picasso de Barcelona presenta, a partir d'avui i fins al 29 de maig, Vinyetes al front , una exposició que té com a punt de partida Sueño y mentira de Franco , una sèrie de gravats que Picasso va realitzar el 1937 per recaptar fons per a la República espanyola durant la Guerra Civil.
Salvador Haro, Inocente Soto i Claustre Rafart, els comissaris de la mostra, han posat aquesta auca contra la sublevació franquista en diàleg amb la propaganda de guerra i el fotoperiodisme de l'època per recordar el compromís polític de Picasso. Per primera vegada es poden veure en un mateix espai les sorprenents coincidències entre l'obra de Picasso i el llenguatge gràfic d'il·lustradors com el valencià Josep Renau, el català Josep Bagaria i l'alemany George Grosz, i els fotògrafs Agustí Centelles i Josep Brangulí.
Segons va explicar Pepe Serra, director del museu, durant la presentació de l'exposició, " Sueño y mentira de Franco situa Picasso de ple en el llenguatge propi de la propaganda de guerra del bàndol republicà". Serra també va destacar la importància d'aquesta obra, que tradicionalment ha quedat eclipsada per la seva germana gran, el Guernica .
Picasso va començar a treballar en els aiguaforts Sueño y mentira de Franco per iniciativa pròpia el gener del 1937 amb l'objectiu de fer-ne una col·lecció de divuit postals que havien de ser venudes per separat. Per això, probablement no va tenir en compte que en estampar les planxes l'ordre de la narració quedaria invertit. El projecte no va tirar endavant i ara s'ha de seguir la narració de les vinyetes de dreta a esquerra. Els gravats van sortir finalment a la venda al pavelló espanyol de la República espanyola a l'Exposició Universal de París del 1937, col·locats davant per davant del Guernica .
Com també es pot llegir al segon gravat de la sèrie, Picasso no va enllestir la feina fins al mes de juny. Aleshores ja s'havia posat a treballar en el Guernica , i va abocar algunes de les seves recerques per a la pintura en les quatre il·lustracions que li havien quedat pendents. La dona amb un nen mort als braços en un paisatge en ruïnes, una altra dona que plora i el soldat mort que s'hi poden veure apareixen també al Guernica , on denunciava el bombardeig sobre la població basca per part de l'aviació alemanya el 26 d'abril del 1937.
Primer estudi en profunditat
De Sueño y mentira de Franco se'n van fer dues edicions, una que constava de 850 exemplars i que tenia un preu de 200 francs d'aleshores, i una altra de luxe, de la qual es van tirar 150 exemplars i que costava 500 francs. Curiosament, tot i que és el conjunt de gravats de Picasso amb un tiratge més ampli -1.000 exemplars-, no havia estat estudiat en profunditat fins ara.
