El malson de la pèrdua de la infantesa posseeix el Lliure

BarcelonaAbans d’entrar al Teatre Lliure de Gràcia, cada espectador ha de deixar la seva part adulta fora de la sala. A l’interior s’hi representa La tristeza de los ogros, un muntatge del belga Fabrice Murgia “que s’adreça a l’adolescent que tots portem a dins”, diu Borja Ortiz de Gondra, que s’ha encarregat d’adaptar el text al castellà. El muntatge, la versió belga del qual va passar el 2013 pel festival Temporada Alta, serà al Lliure de Gràcia fins al 25 de febrer. Per explorar la pèrdua de la infantesa, Murgia s’aferra a dues històries reals: el segrest de Natascha Kampusch, que va ser capturada quan tenia 10 anys, i l’assalt de Bastian Bosse al seu institut, on va ferir 37 persones amb dos rifles. A l’escenari, Olivia Delcán reviu la reclusió de Kampusch, mentre que Nacho Sánchez es posa en la pell de Bosse.

El fil que uneix els dos relats és la Dolores, un tercer personatge fantasmagòric que encarna Andrea San Juan. Pensada com un mestre de cerimònies que observa el dolor dels altres protagonistes, aquesta noia onírica “fa zàping entre les dues històries traumàtiques des d’una mirada frívola”, assenyala l’actriu. El terme televisiu no és gratuït: la Dolores també incideix, des del vessant crític, en el tractament mediàtic que s’ha fet d’aquests i altres casos, com els crims d’Alcàsser.

Amb un imaginari que beu de La guerra de les galàxies i el Joker de Heath Ledger, Murgia construeix un conte obscur d’on sorgeixen preguntes. “Ell fa teatre per generar diàleg”, diu Ortiz, que defineix La tristeza de los ogros com un malson. “Els protagonistes són abocats a l’edat adulta de manera molt abrupta. L’espectacle reflecteix el malson d’aquests nens que no acaben mai de créixer ni de sortir del tot de l’adolescència”, afirma.