Manel se'n surten (molt bé)
El quartet arriba molt rodat a la primera de les cinc dates de presentació al Romea d’un disc que guanya en directe
BarcelonaLa gran incògnita a l’hora de veure com es traduïa en el directe 10 milles per veure una bona armadura (2010), el segon disc de Manel, era saber de quina manera el quartet barceloní traslladava un disc amb bastants arranjaments orquestrals sobre l’escenari, especialment en els casos de la cambrística Aniversari i de Deixa-la, Toni, deixa-la, que acaba amb una coda hereva de la tradició de brass band de Nova Orleans. Un cop començada la gira de presentació del nou disc i un cop comprovat que l'opció del grup ha estat defensar –amb solvència– les cançons en format de quartet, amb guitarra elèctrica i acústica, baix, bateria i percussions, és a dir, sense reforços, versionant les seves pròpies cançons per adaptar-les a aquesta formació, i de vegades fins i tot millorant-les, l’enigma que queda és si els Manel faran alguna excepció. Si en algun concert assenyalat comptaran amb els reforços d’un quartet de corda o amb el cor masculí que al disc fa de corifeu a Guillem Gisbert a Deixa-la, Toni, deixa-la, o si en algun dels concerts disposaran de les vocalistes femenines que hi ha a l’àlbum.
