SECTOR EDITORIAL
Cultura 26/05/2017

La manipulació dels llibres de text, una polèmica fictícia

En els últims cinc anys no hi ha hagut cap queixa sobre continguts al Defensor del Poble ni al Síndic

Sílvia Marimon
6 min
La manipulació dels llibres 
 De text, una polèmica fictícia

BarcelonaLes controvèrsies sobre com s’explica la història a les aules són recurrents. La setmana passada la polèmica va saltar perquè el sindicat Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari (AMES), una entitat fundada el 1999 que no té cap representant a les juntes de personal ni cap delegat sindical del professorat, va elaborar un informe de 55 pàgines en què denunciava l’adoctrinament als llibres de text de geografia, història i ciències socials a Catalunya. Ni al departament d’Ensenyament, ni al Síndic de Greuges, ni al Defensor del Poble els consta que en els últims cinc anys hi hagi hagut cap denúncia sobre el contingut dels llibres de text, però el ministeri d’Educació va ordenar una investigació. “És un informe gens rigorós i esbiaixat que ha fet algú que no és representatiu, i el fet que el ministeri hi doni credibilitat preocupa i desconcerta”, assegura el secretari de polítiques educatives de la Generalitat, Antoni Llobet. Però qui fa i com es fan els llibres de text? Qui els revisa? Hi ha censura? Quina importància tenen a l’aula? Com s’explica la història? Encara hi ha temes tabú? Quina repercussió tenen les batalles polítiques a les aules?

Una mirada “asèptica”?

Els continguts els decideixen el ministeri i la Generalitat

Des de l’inici de la democràcia hi hagut set lleis d’educació. L’última i més polèmica, la Lomce, es va aprovar el 2013 i es va popularitzar amb el nom de llei Wert. Segons la legislació, les assignatures troncals (les que decideix l’Estat) han d’ocupar el 55% de l’horari escolar. Però el departament d’Ensenyament no està d’acord amb la política educativa espanyola.

La política sempre es mira molt de prop com s’explica la història: “Tothom és conscient que els continguts escolars no són asèptics i de la mateixa manera que hi ha una lluita per la titularitat de l’ensenyament (públic versus religiós), també hi ha una lluita per fixar els continguts”, assegura Jaume Claret, director del grau d’història, geografia i història de l’art (UOC-UdL). “Hi havia un acord tàcit segons el qual el ministeri marcava només les grans línies i després cada autonomia concretava el currículum”, afegeix Claret. Però aquest acord s’ha anat esquerdant i cada vegada més es volen concretar els continguts. “Aquesta tendència creix a mesura que el nacionalisme espanyol es normalitza, sobretot després del govern d’Aznar, i el catalanisme polític deriva en part cap al sobiranisme”, diu Claret.

Les editorials intenten adaptar-se als canvis legislatius i esquivar les pugnes polítiques. Els llibres de text tenen un important pes econòmic dins el sector: dels 11.348 llibres publicats en català a l’any, 3.524 corresponen a llibre de text. La facturació total del sector editorial a Catalunya és de 230 milions d’euros i pràcticament la meitat, 108, corresponen al llibre de text.

“Estem acostumats que hi hagi canvis sovint i tenim la maquinària molt afinada, intentem cosir i coordinar perquè a vegades hi ha continguts que es trepitgen i d’altres que no s’inclouen”, asegura Antonio Garrido, responsable de llibres de text del Gremi d’Editors i director general d’Edebé. “Si no complíssim els requisits curriculars, les escoles rebutjarien els llibres”, afegeix Garrido. Jordi Cortés és professor de secundària de socials a l’escola concertada Santa Anna de Barcelona i autor de llibres de text: “L’únic condicionant quan escrivim un llibre de text és el currículum que ens dona l’administració, després l’enfocament, la subjectivitat, la dona el professorat”, explica. “Quan escrivim els textos ens documentem amb diferents fonts i intentem ser al màxim d’objectius, però òbviament la dictadura de Franco la descrivim com una dictadura que no respectava els drets humans. I estem sent objectius. Vivim en una societat plural i les mirades dels professors són diferents però no volem influir ideològicament en els nostres alumnes”, afegeix.

Censura o autocensura

Els llibres de text no han de passar cap supervisió prèvia

“Els governs del PP i del PSOE tenen una obsessió malaltissa per concretar qüestions una mica ridícules -assegura la historiadora Gemma Tribó-. Alguns polítics només volen que els llibres de text siguin una corretja de transmissió de la seva ideologia i això no contribueix a la convivència. Les editorials tenen uns mecanismes d’autocensura molt clars. No volen picar-se els dits”.

Les editorials han de fer diferents versions per adaptar-se a les comunitats autònomes. El 8 de maig, en la seva compareixença al Congrés de Diputats, el president de l’Associació Nacional d’Editors de Llibres i Material d’Ensenyament, José Moyano, es queixava de les “pressions” que ha de suportar el sector: “Una editorial edita més de 19 llibres només de matemàtiques de quart i no és una àrea conflictiva”, va dir. Moyano concretava que, per exemple, l’ambaixada de la Xina s’havia queixat del color del mapa del Tibet, havien rebut crítiques sobre el tractament de l’Holocaust i s’havia reunit diverses vegades amb el Defensor del Poble. Aquesta entitat va presentar un informe, a petició del Congrés de Diputats, sobre els drets de les víctimes d’ETA i la seva situació actual. Una de les parts de l’informe analitza el tractament de les víctimes als llibres de text. Criticava, entre altres coses, l’“absència total d’algun exercici de reflexió sobre les conseqüències socials, polítiques i personals dels atemptats, segrestos i amenaces d’ETA”.

Durant la dictadura, els llibres havien de ser supervisats per l’Església i l’Estat. Amb la democràcia i fins a la penúltima reforma educativa, els llibres els homologava el departament d’Ensenyament i el ministeri. “Se’ls miraven bé i no era un pur tràmit perquè feien observacions. Ara no hi ha una supervisió prèvia”, explica l’editor de La Galera, Xavier Carrasco.

Desplaçats de l’aula

A Escola Nova 21 els llibres de text s’utilitzen cada vegada menys

Les escoles estan en plena transició cap a un sistema educatiu més adaptat al segle XXI i es funciona cada vegada més per projectes. Els recursos digitals o el material pedagògic elaborat pels professors estan desplaçant els llibres de text tradicionals. “Sembla que el ministeri cregui que el que passa en una aula depèn d’un llibre de text i això em sobta i m’alarma perquè vol dir que no tenen en compte que a les aules s’utilitza molt altre material”, diu el secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat. “L’escola innovadora ensenya a pensar històricament i els llibres de text són cada vegada menys importants”, detalla la historiadora Gemma Tribó.

Les editorials són conscients de tots aquests canvis i asseguren que s’hi estan adaptant: “El model tradicional està esgotat. Hem d’anar evolucionant cap a una empresa de serveis educatius. La innovació no és una amenaça sinó una nova oportunitat”, assegura el director editorial de Text-La Galera, Xavier Carrasco. “Al mestre se li està demanant massa, no pot elaborar tot el material que necessita”, afegeix Carrasco. De fet, La Galera ja ha arribat a un acord amb Jesuïtes Educació per col·laborar en el desplegament del seu projecte Horitzó 2020.

Carme Botifoll fa més de trenta anys que és professora. Assegura que la major part del material se’l prepara ella mateixa a partir dels llibres universitaris. “El temari el marca la selectivitat”, diu Botifoll. “Als meus alumnes els dic el primer dia que hem de fer d’historiadors i que no hem de fer cas ni dels periodistes ni dels polítics. No explico ni el que vaig viure ni el que recordo, sinó el que s’ha publicat als llibres -assegura-. Tinc claríssim que mai adoctrinaria els alumnes. Quan la història s’utilitza políticament sí que s’està manipulant".

Errors i rectificacions

La història, un tema sensible subjecte a interpretacions

La història és un tema sensible que aixeca polseguera política. Mentre alguns troben a faltar Felip II, d’altres critiquen que encara hi hagi temes tabú. Tot depèn de la mirada: “El problema sorgeix quan es reiteren absurds històrics com Memoria de España. De Atapuerca a Aznar o es presenta el territori autonòmic com una realitat eterna: els grecs a la Comunitat Valenciana, els ibers a Catalunya...”, diu Claret.

El 2013 la Universitat de Lleó va revisar els manuals de text, especialment els de 2n de batxillerat, perquè es va constatar que molts adolescents desconeixen alguns aspectes de la repressió franquista. “Es tendeix a oblidar i fins i tot minimitzar la repressió franquista sistemàtica i orquestrada legalment i amb caràcter retroactiu que es va prolongar durant els 40 anys després de la Guerra Civil”, es detallava a l’informe. “Em preocupa el tema del franquisme, perquè hi ha un cert intent de suavitzar la dictadura. Però això no és culpa dels llibres de text sinó dels missatges que transmeten certs mitjans de comunicació i que acaben quallant" opina Cortés.

Malgrat tot, els errors s’escolen en alguns llibres de text o apareixen interpretacions qüestionables. El 2014, per exemple, va sortir a la llum que al llibre de 1r de primària de castellà d’Anaya a Andalusia (del 2011) s’assegurava que Federico García Lorca va morir “a prop del seu poble” i que Machado “va anar-se’n a viure a França amb la seva família”. El maig del 2015, un manual de l’editorial SM relacionava orientació sexual amb “multiplicitat de parelles”. Un altre anunciat polèmic: un llibre d’ètica de 4t d’ESO de Santillana deia que “els moviments feministes radicals defensen la confrontació entre els sexes” i alguns dels partits que els secunden advoquen “pel lesbianisme com la millor opció sexual per a les dones”.

stats