ART

Les màquines emotives de Riera i Aragó

L’artista debuta a la galeria Marlborough en la primera exposició individual d’un artista barceloní a la sala
ANTONI RIBAS TUR
ANTONI RIBAS TUR

A Josep Maria Riera i Aragó (Barcelona, 1954) li agrada posar a les seves exposicions títols evocadors de descobertes i llocs exòtics i misteriosos: l’última és el seu debut a la galeria Marlborough de Barcelona. La mirada del geògraf agafa el relleu d’ El somni del navegant al Museu d’Art Modern de Ceret el 2011 i les Exploracions de la fundació belga Folon el 2014. “El títol prové del quadre de Vermeer El geògraf. Per l’espai que hi ha entre els ulls del personatge i la finestra cap a on mira passen els somnis, les idees i les il·lusions”, afirma Riera i Aragó. En les seves obres els vehicles per assolir aquests anhels són els submarins i els avions que caracteritzen el seu llenguatge personal. També els molins, les barques -que tenen un caràcter sacre- i els mons -que encara són més ascètics que les embarcacions-. “Estic obsessionat amb la representació de la ingravidesa. Per això sempre m’han interessat molt les barques i els submarins, perquè suren, i els avions, perquè volen”, subratlla l’artista.

La mostra està composta per una quarantena d’escultures i pintures realitzades entre el 2005 i enguany, en què criden l’atenció un reguitzell de petits molins, alguns policromats, i alguns submarins dels quals només queda la pell. Els molins caben dins una mà però no per això perden intensitat. “Canvia l’escala però la intenció és la mateixa. Les escultures petites mai no són una maqueta”, diu Riera i Aragó. Un altre dels treballs destacats és l’exemplar únic d’un relleu realitzat per a una exposició a Austràlia i titulat Nevant al desert. En aquest cas hi ha una reunió dels diferents artefactes del seu univers, cadascun dels quals està associat a uns estats d’ànims: els avions són “expansius” i els submarins estan “tancats sobre ells mateixos”. “La forma de les màquines és essencial -diu-, però el seu significat pot canviar al llarg del temps”. En qualsevol cas, no perden el seu caràcter emocional: “En l’art de les últimes dècades el conceptual ha sigut definitiu, però no m’hi sento pròxim. Per a mi l’art passa per parlar de les emocions, no dels conceptes. M’agraden molt les mitologies personals”.

Un any visitant el taller de l’artista

La mirada del geògraf és també la primera exposició que la Marlborough dedica a un artista barceloní. “És una exposició molt pensada. He fet moltes visites a l’estudi del Josep Maria al llarg d’un any”, explica la directora de la galeria, Mercè Ros. “També és l’exposició que més he disfrutat -afegeix-, perquè té l’estudi a Barcelona i això permet que t’involucris molt més en el projecte. Vaig voler fer una exposició d’un dels artistes que més m’agraden i m’interessen, i el vaig anar a buscar. És una altra manera d’encarar un projecte”. El preu de les peces està entre els 1.500 euros d’alguns dels molins petits fins als 55.000 euros del gran Submarí penjant, també únic, que hi ha a l’inici del recorregut i que es va vendre el mateix dia de la inauguració. “Del submarí només n’ha quedat una closca i això fa referència a les èpoques de més reflexió”, diu Riera i Aragó. A més, l’artista creu que tant el submarí com la resta de motius recurrents de la seva obra també són “vestigis de la civilització i de l’ésser humà”. Al marge del contingut de les obres, Mercè Ros posa en relleu el fet que Riera i Aragó és un dels pocs artistes que encara fa servir tècniques ancestrals com la de la cera perduda en el cas dels bronzes-es cobreix un motlle de cera de la peça de guix refractari i quan es posa dins el forn la cera es fon i després s’hi aboca el metall fos- i els papers artesanals en el cas dels dibuixos.

Els mons van aparèixer per primera vegada en l’obra de Riera i Aragó el 1989 i últimament ha tornat a explorar aquest motiu. Tant un que és daurat com un altre de negre són les peces més meditatives entre les exposades i potser criden més l’atenció veure’ls perquè són menys reconeixibles que els avions i els submarins. Pel que fa a les barques, per a l’artista estan relacionades “amb la Mediterrània” i “el descobriment d’altres territoris”, mentre que Ros recorda que són el vehicle de pas entre el món dels vius i el dels morts en la mitologia grega i en l’egípcia. Així doncs, aquestes peces tenen un peu en el passat més remot i l’atemporalitat i un altre en el present, ja que Riera i Aragó també les va fer servir amb més dramatisme fa uns anys per abordar un tema d’actualitat com és la crisi migratòria mediterrània. “Aquelles barques eren una interpretació del que és la Mediterrània ara mateix, una via d’entrada i d’escapament”, diu Riera i Aragó.

Més continguts de