'El més...' de Sitges
Una selecció de 10 moments i impressions –de dins i fora de la pantalla– que acrediten per què Sitges no és un festival com els altres
SitgesEl més èpic. El crit “Excalibur!” que va proferir un espectador després de la projecció de l'últim film de Jean-Luc Godard, 'Adieu au langage', trencant el silenci incòmode del públic.
El més coral. La felicitació d'aniversari a l'ajudant de direcció de 'Horsehead' que va cantar el públic d'El Retiro a petició del director de la pel·lícula.
El més espontani. L'oferta de Carlos Vermut a explicar ell mateix el que faltava de la seva pel·lícula 'Magical girl' quan la projecció es va interrompre a la meitat.
El més detallista. Els crèdits inicials de 'The duke of Burgundy', de Peter Strickland, acrediten fins i tot el perfum que porten les actrius de la pel·lícula.
El més dràstic. El mètode dels fills de 'Goodnight Mommy' per silenciar la seva mare: segellar-li els llavis amb cola d'impacte.
El més mono. Les ombres xineses que feia el projeccionista de l'Auditori amb la llum del projector cada vegada que tornava a funcionar després d'un tall elèctric.
El més hilarant. 'Ex-aequo' per als vampirs de 'What we do in the shadow' i la presentació que van fer Carlos Areces i Fina Brunet de les adaptacions de comics de Bruguera que prepara Zeta.
El més romàntic. L'estrategia de Lola Dueñas a 'Alleluia' perquè el seu amant li sigui fidel: matar una rere l'altra les dones que ell va seduint. Sitges és ple d'amors que maten.
El més apocalíptic. La 'rave' salvatge de sexe, drogues i ruleta russa que celebren a 'These final hours' per aprofitar les hores prèvies a la destrucció total de la Terra.
El més berlanguià. La gentada d'aficionats i autoritats a la porta del Melià esperant l'arribada d'Antonio Banderas per fer-se la foto de rigor. Benvingut a Sitges, Mr. Marshall.
Bola extra:
El més terrorífic. Les notícies que arribaven des de Madrid sobre el cas de l'Ebola. La realitat, una vegada més, supera la ficció.
