La metafísica quotidiana d'Edward Hopper

BARCELONA.Edward Hopper (Nyack, 1882-1967) va immortalitzar, com cap altre pintor, la vida moderna als Estats Units. Però no ho va fer ressaltant l'èpica del progrés representada pels ferrocarrils, les noves gasolineres i els gratacels, sinó que les seves obres es van caracteritzar pel seu to intimista. Davant les pintures de Hopper, sovint l'espectador adquireix el paper d'un voyeur . Els personatges que les habiten hi apareixen aïllats i, fins i tot quan estan en grup, poques vegades es comuniquen entre ells. L'aïllament i la incomunicació representen, al capdavall, les vicissituds de la vida. Aquests estats d'ànim, tenyits amb un deix de malenconia, s'han convertit en el que defineix més bé l'obra d'Edward Hopper i, encara avui, apareixen plenament actuals.

"La primera explicació de la vigència de Hopper és que va ser un pintor d'una qualitat excepcional", afirma Tomás Llorens, comissari de l'exposició. "La gent es queda bocabadada davant les seves pintures. Però encara hi ha més raons: és el pintor que ens ha sabut donar més bé certes imatges que formen la memòria del passat del segle XX. Les imatges que estan més profundament arrelades en l'imaginari col·lectiu són de les pel·lícules de Hollywood i dels quadres de Hopper, que encara avui ens atreuen d'una manera irresistible". Llorens ha dissenyat l'exposició Hopper juntament amb el francès Didier Ottinger, el director adjunt del Centre Pompidou de París. Aquesta mostra, que dimarts obre les portes al Museu Thyssen de Madrid, està formada per una setantena de pintures, dibuixos, gravats i obres d'altres artistes francesos i nord-americans que el van influir. És la mostra de l'artista més important que s'ha organitzat mai fora dels Estats Units. El Museu Thyssen és la pinacoteca amb més obres de l'artista fora dels Estats Units, quatre. Entre les més destacades hi ha Casa a la vora de la via del tren , considerada la primera pintura madura de Hopper, i la cèlebre Habitació d'hotel , propietat del museu madrileny.

Gran lector i aficionat al cinema

Les escenes de les pintures de Hopper moltes vegades representen un instant suspès. Queda en mans de l'espectador imaginar-se el detonant i el desenllaç de l'escena. Són instantànies aparentment senzilles, però per aconseguir l'efecte precís que volia assolir va desplegar un ventall molt complex de recursos en les composicions i en els colors utilitzats. Hopper va ser un gran lector i un bon aficionat al cinema. A les seves pintures ressonen, apunta Llorens, "el realisme simbolista dels contes i les novel·les d'Ernest Hemingway dels anys vint, les frases telegràfiques de les novel·les de John Dos Passos i el llenguatge col·loquial dels poemes de Robert Frost". I en el sentit oposat, les descripcions que hi ha als contes de Raymond Carver sembla que surtin de les pintures de Hopper. La influència de Hopper va més enllà del món de la literatura i de l'art. Casa a la vora de la via del tren, per exemple va inspirar Alfred Hitchcock per a la mansió sinistra de la mare de Norman Bates a Psicosi , i la cançó Send in the clowns, del musical de Stephen Sondheim A little night music, recorda els pallassos tristos que va pintar l'artista.

Realisme simbolista i metafísic

Hopper representa l'essència de la vida nord-americana, però el seu realisme es va forjar a Europa. "Va fer dues estades a París, el 1906 i el 1909, que van ser decisives", subratlla el comissari de l'exposició. El seu realisme està impregnat de simbolisme, que era el corrent cultural més important a l'Europa d'aleshores, però també beu de la pintura metafísica italiana.

El bagatge amb què Hopper va tornar als Estats Units va tenir una rebuda desigual. El 1913 va vendre la seva primera obra, però fins al 1923 no va vendre la segona. "Quan va exposar les pintures que havia fet a París va topar amb el sentiment xenòfob envers Europa, perquè la societat nord-americana rebutjava l'esforç econòmic que va suposar la participació dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial", assenyala Llorens. Fins que l'èxit no va tornar a bufar a favor seu el 1922, Hopper es va haver de guanyar la vida treballant com a il·lustrador. El 1930 Casa a la vora de la via del tren va ser la primera obra de la col·lecció del MOMA de Nova York i el 1933 el museu li va dedicar la seva primera retrospectiva.

El llibre de comptes i el catàleg privat

Edward Hopper i la seva dona, Josephine Nivison Hopper, van registrar les obres venudes al llarg dels anys en diversos quaderns, conservats actualment al Museu Whitney. S'hi poden veure esbossos de les pintures acompanyats d'una descripció, sovint escrita per la dona. El llibre, a més de mostrar l'atenció que tenien amb l'economia familiar, reflecteix la seva visió sobre el treball de l'artista. L'editorial La Fábrica publica Edward Hopper. Pinturas y dibujos de los libros de cuentas , el primer llibre que posa en paral·lel els quaderns i les pintures. Aquesta és la descripció que van fer d' Habitació d'hotel : "Pintada a l'estudi de Nova York. Dona alta amb camisa de dormir de color rosa, cabells castanys, fullejant una agenda groga. Exterior nocturn, llum des de la zona superior. Catifa verda, butaca ampla verda, cortina groga. Llit i còmoda de roure (imitació de caoba). Edredó i coixí blancs. Manta de color lavanda als peus del llit. Maleta negra i bossa marró. Paret de color blanc intens, tret de la zona ombrejada de l'esquerra, de blau grisós sobre una superfície més fosca".

Els escrits del pintor

La funció de l'art, la contraposició entre l'art francès i el nord-americà i l'obra d'altres artistes nord-americans del seu temps centren els escrits sobre art d'Edward Hopper, que ara apareixen publicats en castellà a l'editorial Elba. "La vida interior de l'ésser humà és un vast i variat regne, i no es limita únicament a estimular les combinacions de color, forma i disseny. El terme vida aplicat a l'art no és una cosa que s'hagi de menystenir, perquè abasta tota l'existència, i la competència de l'art és reaccionar-hi, no defugir-la", afirma l'artista en les seves reflexions. "M'interessa sobretot l'ampli camp d'experiències i sensacions de què no s'ocupen ni la literatura ni l'art purament plàstic. Hauríem de ser cautelosos i anomenar-ne l'experiència humana per evitar que es confongui amb el que és purament anecdòtic i superficial. La pintura que tracta exclusivament amb les harmonies o dissonàncies de la imatge i el color em provoca sempre un rebuig", argumenta en un altre escrit l'artista.