Els milions de la Rosalía

No hi ha setmana sense notícia sobre Rosalía. La cantant de Sant Esteve Sesrovires col·lecciona titulars i portades com si fossin cromos. Després de tornar a l’actualitat per l’inici de la gira del seu segon disc, a Buenos Aires, i la publicació de Con altura, la nova cançó en la qual col·laboren El Guincho i J Balvin, ara toca recollir-ne els fruits: endur-se cap a casa un dels últims rècords que encara se li resistien, el de streamings d’una sola cançó en un mateix dia a Spotify a tot l’Estat. En les primeres 24 hores que Con altura va estar penjada a la popular aplicació sueca, va aconseguir 717.598 reproduccions. Traduït: si cada clic fos d’un espanyol diferent, un de cada 65 espanyols va posar-se la cançó de Rosalía a Spotify. Amb aquesta xifra, la cantant supera una altra artista catalana, Aitana, que fins ara tenia aquesta simbòlica victòria al sarró, amb les 672.005 escoltes de Vas a quedarte.

Amb l’ensorrament constant de les vendes de discos des de l’aparició de Napster, les reproduccions de streaming, bàsicament a YouTube i Spotify, són el barem que mesura l’èxit d’un artista. Segons les dades presentades aquesta setmana per Promusicae sobre l’estat de la indústria musical espanyola, dels 237 milions recaptats el 2018, el 72% corresponen a l’àrea digital, en el que suposa la proporció més alta de tots els temps. D’altra banda, les vendes per descàrrega o CD segueixen baixant de manera alarmant (s’ha facturat un 20% menys que el 2017). Les xifres espanten encara més si les comparem: el disc més venut l’any passat a l’Estat va ser Prometo de Pablo Alborán, amb poc més de 200.000 còpies. Una xifra que fa riure davant les més de 27 milions de reproduccions que ha aconseguit Con altura en només una setmana.

L’èxit a internet de Rosalía i Alborán, que també acumula centenars de milions de clics de les seves obres, són exemples que hi ha distincions que podríem començar a eliminar, com per exemple quan un artista rep un Disc de Platí. La indústria musical encara s’entesta a repartir-ne quan es venen 40.000 còpies d’un disc (originalment se’n donaven en arribar a les 100.000). La realitat és que no interessen a ningú aquests guardons de xifres ridícules. Fes milions i milions de reproduccions i et diré qui triomfa.