ARTS ESCÈNIQUES

Les mil·lennials, amb veu pròpia al Teatre La Gleva

Paula Ribó dirigeix ‘El Chinabum’, la història de quatre amigues durant el 17-A

Són quatre noies d’entre 20 i 23 anys i estan fartes que, quan es tracta de parlar de la seva generació, sempre ho faci gent més gran que elles. “És el nostre territori, ja te l’expliquem nosaltres”, diu Berta Prieto, una de les membres de la companyia Aura al Pou. Les joves intèrprets Berta Prieto, Lola Rosales, Natàlia Barrientos i Mercè Garcés han convertit el Teatre La Gleva de Barcelona en un espai on volen fer-se sentir. Ho fan amb l’espectacle El Chinabum, escrit per Prieto i Rosales i dirigit per Paula Ribó. El muntatge s’estrena avui i serà a La Gleva fins al 3 de març.

“Moltes sèries i pel·lícules parlen de la nostra generació, però estan fetes per gent més gran. Volem fer sentir la nostra veu”, constata Rosales. És per això que han imaginat tres amigues en una situació extrema que els fa emergir tot allò que normalment no diuen. Les noies queden tancades al lavabo d’un restaurant xinès de Barcelona just en el moment en què té lloc l’atemptat del 17-A a la Rambla. “Les protagonistes són gent que habitualment no té veu al món dels adults. En aquest context extraordinari sorgeixen les inquietuds que no havien expressat mai”, explica Ribó. Tot i que no volen fer espòilers de l’argument, la directora avança que els personatges “potser no volen sortir del lavabo, sinó crear allà el seu petit món”.

Si bé són conscients que l’accés als escenaris no és fàcil per a les artistes de la seva edat -“molta gent no ha confiat en nosaltres”, diuen-, també tenen clar que la seva visió del món no és l’única, sinó una més. “No som portaveus de ningú. Simplement volem definir-nos nosaltres mateixes i buscar el nostre forat a la cartellera”, precisa Rosales. A l’espectacle, una de les qüestions que predominen a l’hora d’observar la realitat és el fet de fer-ho a través de l’amistat. El Chinabum fuig de l’amor romàntic o de parella com a nucli de la història i, en canvi, posa el focus en l’afecte entre amigues. “Per a nosaltres, l’amistat és el centre de tot. I és molt bonic poder-te explicar a través de les teves amigues”, constata Prieto.

Comèdia amb música de Pavvla

La violència irromp en escena quan un quart personatge entra al lavabo i explica a les protagonistes que hi ha hagut un atemptat. Els fets del 17-A “passen a fora i representen tota la violència del món”, diu Ribó, que subratlla que no es tracta d’un muntatge sobre l’atemptat terrorista, sinó que l’atemptat té un paper circumstancial en l’obra. “Serveix per abordar la posició que tenen elles sobre la violència i les maneres diferents de veure el món”, destaca la directora. L’atac les obligarà a seguir tancades al lavabo del restaurant xinès, on deixaran volar la imaginació i entraran en “el món de la fantasia i dels somnis, on poden ser les mestresses de les seves vides”, diu Ribó.

Aquesta atmosfera onírica es construeix, a escena, a partir de la música en directe a càrrec de Pavvla i Belén Barenys. És a través de la banda sonora -creada per Pavvla específicament per a l’ocasió- i d’una posada en escena minimalista, amb el so i la llum com a màxims protagonistes, que les amigues es fan seva la realitat i s’hi enfronten des de l’humor. “Hem tractat el 17-A amb el màxim respecte, i per això és un element secundari de la història -aclareix Ribó-. A partir d’aquí hem fet una comèdia per enriure’ns de nosaltres, ja que l’humor és una eina fonamental per sobreviure a la societat”.

Més continguts de