El millor Lluís Pasqual és italià

Si Lluís Pasqual no fos català, seria italià. Ho demostra la seva històrica afinitat amb el teatre de Goldoni i ho ratifica aquest A teatro con Eduardo. La funció reuneix dos textos sense cap mena de vincle amb els quals el director brinda una imatge del gran autor italià Eduardo de Filippo, des de les seves primerenques comèdies napolitanes fins a les madures d’un teatre influït per Pirandello que, sense abandonar els trets característiques de la seva producció, reflexionen sobre l’ésser humà amb agudesa.

El matrimoni de les dues obres pot resultar estrany i de ben segur que res seria el mateix sense el fantàstic repartiment d’actors i actrius d’una de les produccions més encertades de Pasqual. El Jordi Bosch més histriònic mana en els dos textos, sobretot en el breu Home i senyor i en gran part de La gran il·lusió. Fins a l’última escena, però, de la segona, en què un impressionant Ramon Madaula, fins al moment servidor de la comèdia i del protagonista -el mag Otto Marvuglia-, agafa les regnes i introdueix un fenomenal sentit tràgic, amb estètica beckettiana inclosa, i posa un fermall d’or a aquest deliciós viatge a Itàlia. A Bosch i Madaula els acompanyen una Laura Aubert que brilla faci el que faci, una Francesca Piñón amb una breu però espaterrant intervenció de gran actriu còmica, una insòlita Mercè Sampietro, que fins i tot canta, un completíssim Marc Rodríguez i un genuí cantant napolità. Val a dir que la màgia de la Sala Fabià Puigserver emergeix de manera fascinant per una direcció, perdonin la redundància, màgica.

Més continguts de