Barcelona‘Fabricar historias’
En plena era digital, Chris Ware es pregunta quin sentit té continuar editant còmics en paper. I la resposta és Fabricar historias, una capsa plena de pamflets, desplegables, còmics de grapa, diaris en format tabloide... Una orgia de formats que no són un caprici exhibicionista sinó una manera d’indagar en la relació entre el suport físic i l’obra en un moment clau per al mitjà. Ware, a més, pren una decisió revolucionària: no predefinir un ordre de lectura. I, en lloc d’un trencaclosques, el que en resulta és un experiment narratiu sense principi ni final amb l’atzar com a guia. Com una continuació anàrquica de Boyhood, Fabricar historias copsa a través de diverses subjectivitats la realitat d’una dona a la qual falta una cama. Una vida humil sense girs dramàtics, dominada per la malenconia, que no només enlluerna pels recursos formals desplegats, sinó que emociona per la seva precisió a l’hora de capturar l’experiència de viure.
‘Las meninas’
El 2014 ha estat un any productiu per al guionista madrileny Santiago García, que en els últims mesos ha publicat Fútbol. La novela gráfica (Astiberri), Tengo hambre i El fin del mundo (Caramba!) i Las Meninas. L’última, la joia de la corona, s’endinsa en el misteri de Velázquez i la lluita per passar a la posteritat que s’expressa en la creació de la seva obra mestra. A diferència d’obres recents sobre patums de l’art, García no es conforma a novel·lar la vida del pintor amb pulcritud acadèmica, sinó que desplega un ventall de solucions narratives postmodernes saltant d’època i punt de vista per rastrejar al llarg dels segles la influència de Velázquez en creadors com Picasso, Dalí, Goya, Foucault i Buero Vallejo, i barrejant amb ironia alta i baixa cultura. El millor aliat de l’ambició narrativa de García és el dibuix de Javier Olivares, que es mou amb facilitat del tenebrisme a la senzillesa, de l’experimentació gràfica a l’estil infantil de Bruguera.
‘Unahistoria’
L’italià Gipi trenca un llarg parèntesi d’inactivitat amb aquest viatge a l’interior de la fràgil ment d’un escriptor que un bon dia apareix en una platja balbotejant idees inconnexes. Estirant del fil del seu deliri amb una narració tan poètica com fragmentada, Gipi arriba a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, on va lluitar l’avi de l’escriptor. A poc a poc, Unahistoria revelarà l’enigma del personatge en unes pàgines que l’italià dibuixa amb traç tremolós i expressiu i un domini aclaparador de l’aquarel·la.
‘Històries del barri - Camins’
El barri xino de Palma torna a ser l’escenari de les Històries del barri de Gabi Beltrán i Bartomeu Seguí: un retorn als dies grisos i les nits llargues plenes de drogues i alcohol d’una adolescència que no és el paradís perdut, sinó l’infern que forja la identitat del perdedor. Sobreviure i explicar-ho després és el triomf d’un còmic autobiogràfic que funciona alhora com a testimoni i com a emocionant exorcisme vital.
‘Arsène Schrauwen’
A les acaballes de l’imperi colonial belga, Arsène Schrauwen emprèn un viatge rumb a un assentament africà on el seu cosí, Desmet, l’acull i el fa partícip d’un faraònic projecte arquitectònic. El nét, Oliver, un dels autors més excitants de l’avantguarda del còmic modern, relata la història de l’avi com una odissea al·lucinada de Joseph Conrad. Però en el cor de les tenebres de Schrauwen no habita l’horror, sinó el surrealisme desbocat, l’emergència de l’amor i la urgència hipnòtica del desig.
‘Versus’
Inspirat en el conte Per un bistec, de Jack London, Versus relata l’últim combat d’un boxejador madur en hores baixes, Thomas King, contra un jove ambiciós. A través de flashbacks, ens mostra tot el que s’hi juga: conservar la dignitat i mantenir la dona i els fills. L’esquemàtica trama permet a l’autor desplegar el seu propi combat contra la rutina gràfica: cada pàgina, cada vinyeta, és un exercici visual. El resultat és un tour de force narratiu amb ecos de Frank Miller i Will Eisner que vira cap a l’abstracció en la recta final. Vibrant i suorós, en un blanc i negre contundent, el còmic té cura de tots els detalls. Fins i tot el seu format quadrat. Exacte, com el quadrilàter.
‘Yo, asesino’
El protagonista del nou treball d’Antonio Altarriba (Premio Nacional per L’art de volar ) és un professor universitari que porta a la pràctica la tesi exposada per De Quincey a De l’assassinat com una de les belles arts i es fa un tip de cometre homicidis amb un únic motiu: per amor a l’art. Narrat en addictiu monòleg interior, Yo, asesino esbossa una crítica sobre la superficialitat actual de l’art amb comentaris sobre la política basca i el món universitari.
‘Orgullo y Satisfacción’
La censura de RBA va provocar la commoció més gran que ha viscut el còmic el 2014: la renúncia de la plana major de les firmes d’ El Jueves i el posterior naixement d’una nova revista de còmic d‘humor. Orgullo y Satisfacción és, per tant, la mostra d’un exercici de llibertat i dignitat, però també un nou espai de creació que no para de créixer i mutar, i que treu el millor d’autors com Albert Monteys, Paco Alcázar, Manel Fontdevila i Alberto González. Com als temps del franquisme, la censura torna a ser estímul de la creativitat.
