CINEMA
Cultura 15/09/2012

Els millors documentals musicals de la història

El Festival Internacional de Cinema Documental Musical de Barcelona, l'In-Edit, celebra 10 anys. Els organitzadors esperen que l'aniversari sumi nous espectadors. L'any passat hi van assistir 30.800 persones.

Antoni Ribas Tur
3 min
UN PARADÍS PERDUT
 A Glastopia, el director britànic de culte Julien Temple retrata l'ambient del festival  de Glastonbury.

BARCELONA.El 2003 la primera edició del festival Beefeater In-Edit va tenir 1.200 espectadors. L'any passat, en la novena edició, en va reunir 30.792. Ahir al migdia els organitzadors van fer públic un avançament de la desena edició, que tindrà lloc del 25 d'octubre al 4 de novembre, i van deixar clar que no s'han adormit sobre els llorers de l'èxit. Entre les prop de 60 pel·lícules que s'hi podran veure hi ha haurà actes de celebració -com la projecció d'un documental sobre el mateix festival durant la clausura-, però l'organització té com a prioritat portar el més destacat del gènere a Barcelona. I no pensa en el sostre d'espectadors.

"Aquesta edició és perfecta per captar nous públics i per fer perdre el respecte als que encara no han entrat en els documentals musicals", va dir ahir Cristian Pascual, el director del certamen. Ho va dir per l'atractiu de l'aniversari i perquè els títols que es projectaran poden atreure nous espectadors: es reposaran els documentals que han passat pel festival més votats pel públic en una convocatòria a les xarxes i, a més, es projectarà una selecció de la llista dels 100 millors documentals musicals de la història que estan elaborant.

Homenatge a Julien Temple

Enguany l'In-Edit retrà homenatge al director britànic Julien Temple. Està considerat com l'autor de documentals musicals més reconegut del Regne Unit i, a més, com un pioner dels videoclips. El seu documental del 1980 sobre The Sex Pistols The rock and roll swindle s'ha convertit en un clàssic i, a més d'aquest grup, ha dirigit videoclips de The Rolling Stones, David Bowie, The Kinks i Neil Young, entre d'altres. Els festival no es deixa emmirallar per la nostàlgia i no es limitarà a recuperar els títols més coneguts d'aquest autor. També presenta quatre dels seus últims treballs: Glastopia (2012), Joe Strummer: the future is unwritten (2007), London: the modern Babylon (2012) i Oil city confidential: the Dr. Feelgood story (2009).

Dins la secció oficial internacional es projectaran documentals que treuen a la llum els racons menys lluïts del món de la música i altres visions insòlites que n'eixamplen els horitzons. El documental irlandès Art will save the world. A film about Luke Haines explora la relació del líder dels grup The Auteurs i Black Box Recorder amb l'èxit i el públic "amb intel·ligència i ironia", va dir Luis Hidalgo, el director artístic de l'In-Edit i crític musical. L'èxit va provocar estralls en la vida de la nena prodigi canadenca Marika Bournaki. El director Bobbi Jo Hart la va seguir dels 12 fins als 20 anys i a I am not a rock star va mostrar com les expectatives i les pressions van acabar per desencisar aquest geni precoç del piano. "És una reflexió crua sobre l'èxit, sobre el que fas per arribar al cel i el que perds", va comentar Hidalgo.

Els protagonistes de dues de les pel·lícules més sorprenents provenen dels països nòrdics. The punk syndrome s'endinsa en les vicissituds del grup finlandès format per quatre discapacitats psíquics Pertti Kurikan Nimipäivät. "Són tractats com persones, no com malalts, les seves lletres són homologables a les d'altres grups, treballen amb una disciplina fèrria i tenen les mateixes relacions que qualsevol grup", va dir el director artístic de l'In-Edit. I Grandma Lo-fi explica la història de Sigrídur Níelsdóttir, una dona de 70 anys que enregistra i edita els seus propis cassets.

La secció oficial nacional inclourà el film Adrià Puntí i Conxita Badia no existeix , la biografia d'aquesta cantant lírica d'abans de la Guerra Civil. L'autora és Eulàlia Domènech, la seva besnéta.

stats