Els 10 moments artístics del 2020

De l'urbanisme tàctic a l'exposició 'feminista' del Museu del Prado: un any de polèmiques en l'art

La pandèmia ha portat la cultura a situacions extremes: els artistes de totes les disciplines van ser un bàlsam durant el confinament gràcies a la feina que van distribuir gairebé sempre gratis. I, alhora, la desaparició del públic en fa molt difícil la subsistència. Els museus no han hagut de tornar a tancar però s'hauran de reinventar si volen ser sostenibles. 

1. Caigudes de públic del 90% als museus 

La pandèmia de covid ha posat els museus al límit: ha causat caigudes de públic de fins al 90%, va deixar obres d’art penjades en museus estrangers i va suposar un aprenentatge accelerat per potenciar la branca digital de les institucions. Pocs equipaments tenien una estratègia digital i, en qüestió de setmanes i durant una quarantena, van haver de llançar continguts a les xarxes per no aturar-se ni perdre vincles amb el públic. Però sobretot el covid ha obert la porta a creure’s d’una vegada que els museus són institucions públiques al servei dels ciutadans. Per això no haurien de dependre de la taquilla ni dels turistes, ni d'exposicions blockbuster per engrossir les xifres de visitants anuals.

Viatjar pel patrimoni català a cop de clic

2. La polèmica de l'urbanisme tàctic

Les picabaralles mediàtiques que van generar les accions d’urbanisme tàctic que va engegar l’Ajuntament de Barcelona durant el confinament s’han convertit en una de les polèmiques més sucoses de l’any. D'una banda, es critiquen les pintures jeroglífiques de carrers com Consell de Cent, que evoquen la Barcelona capital del disseny, i, de l'altra, es defensa el seu caràcter experimental i reversible i l’afany per millorar la salut pública. En paral·lel, continua obert el concurs arquitectònic per definir el model d’eixos verds i el projecte d'ampliació del programa de les superilles.

La pacificació exprés a Barcelona: ¿audàcia o nyap?

3. Gant es rendeix al gran retaule de Jan van Eyck

El Museu de Belles Arts de Gant (Bèlgica) va obrir a finals de gener l’exposició més ambiciosa dedicada a Jan van Eyck, amb la meitat de la vintena d’obres seves conservades. També amb algunes taules del llegendari Políptic de Gant restaurades, mentre que la resta continuava exposada a la catedral de Sant Bavó. Precisament la mostra va revifar la polèmica que va aixecar el descobriment de l’aparença humana del rostre de l’anyell del retaule, en lloc de la dels repintats del segle XVII. L’exposició formava part d’un any commemoratiu de l’artista i va reunir uns 130 periodistes internacionals a la ciutat flamenca.

L'art de Jan van Eyck torna a brillar com un cometa

4. El feminisme qüestionat del Museu del Prado

L’exposició del Museu del Prado Convidades. Fragments sobre dones, ideologia i arts plàstiques a Espanya va suscitar reaccions contraposades: d’una banda, va ser ben rebuda perquè suposava un nou exercici d'obrir les col·leccions històriques amb els problemes del segle XXI. Però, de l’altra, dues associacions de dones van criticar que les artistes al Prado fossin només unes “convidades”, com diu el títol de la mostra. “La misoginia decimonònica es continua projectant sobre les peces d’aquestes artistes”, van dir des de la Red de Investigación en Arte y Feminismos i l'Observatorio de Mujeres en las Artes Visuales.

5. Barcelona serà la seu de la Manifesta el 2024

Després de les restriccions del covid, l’any s'acaba amb la bona notícia que Barcelona serà la seu el 2024 de la biennal artística itinerant Manifesta. Una de les particularitats del projecte barceloní és que és “una aliança metropolitana”, com va dir l’alcaldessa Ada Colau, que també inclou l’Hospitalet, Terrassa, Badalona, Sabadell, Mataró, Sant Cugat, Cornellà, el Prat de Llobregat, Granollers i Santa Coloma de Gramenet. La Manifesta es caracteritza pel treball de camp que es fa en cada ciutat i el tinent d’alcalde Joan Subirats ho vol convertir en “un debat col·lectiu sobre la ciutat que volem en el futur”.

Barcelona acollirà el 2024 la biennal d'art europea Manifesta

6. La lucidesa de William Kentridge i Nalini Malani

Continua oberta fins al 21 de febrer la gran exposició del sud-africà William Kentridge al CCCB, on es poden veure per primera vegada fora de Sud-àfrica els onze curtmetratges de Drawings for projection. L’artista és considerat un dels grans referents de l’art actual per com ha abordat les vicissituds polítiques del seu país durant les últimes dècades, i per extensió globals, amb poesia i profunditat. A la Fundació Joan Miró va ser també un luxe poder descobrir l’univers de l’artista índia Nalini Malani, que fa servir mil i un mites com un mirall per interrogar el present.

William Kentridge: “Hi ha una gran onada de puritanisme arreu del món”

7. Artemisia Gentileschi, invicta a Londres

La National Gallery de Londres va poder obrir la gran exposició que tenia prevista d'Artemisia Gentieschi després de comprar un dels seus autoretrats per quatre milions d’euros. En aquesta pintura, Gentileschi es va retratar com una santa Caterina que sobreviu als instruments del seu martiri, una imatge que es va interpretar com un senyal de la seva resiliència davant la violació que va marcar la seva vida. Artemisia s’ha convertit en un símbol del Me Too. I encara va ser-ho més la Medusa de l’escultor Luciano Garbati, que capgira el mite i empodera la dona amb la cabellera de serps, que van instal·lar davant els tribunals on van jutjar Harvey Weinstein.

La pintura resilient d’Artemisia Gentileschi

8. Mapfre obre un nou centre de fotografia a Barcelona

La Fundació Mapfre va consumar el gir de la seva política cultural a Barcelona amb l’obertura d’un centre internacional de fotografia, el KBr, a la seva torre al Port Olímpic. Els protagonistes de les dues exposicions inaugurals, obertes fins al 24 de gener, són Bill Brandt i Paul Strand. En el futur enfortiran els seus vincles amb el territori exposant obres de diferents arxius catalans i amb les escoles.

Obre portes un centre internacional de fotografia a la Torre Mapfre

9. L'esplendor dels Marbres Torlonia

La col·lecció privada d’escultures grecoromanes, coneguda com els Marbres Torlonia, va tornar a veure la llum als Museus Capitolins al novembre després de vuitanta anys. La mostra inclou una selecció de les 600 peces dels fons, entre les quals hi ha l’únic baix relleu amb una escena portuària. Continua oberta fins al juny. Si la situació sanitària ho permet, està previst que la col·lecció comenci una gira internacional que podria passar pel Museu del Louvre i que quan torni a Roma tingui el seu propi museu.

10. La censura d'una retrospectiva de Philip Guston

El 2020 ha sigut l'any del covid, els feminismes i el  Black Lives Matter. En termes racials, va aixecar polseguera que quatre grans museus nord-americans i britànics ajornessin primer al 2021, després al 2024 i finalment van recular el 2022,  una retrospectiva del nord-americà Philip Guston on estava previst que hi hagués una vintena de pintures i dibuixos d'encaputxats del Ku Klux Klan. L'exposició hauria d'haver obert les portes al juny a la National Gallery ¡ després havia de viatjar al Museu de Belles Arts de Houston, la Tate Modern i el Museu de Belles Arts de Boston, i van ajornar la mostra perquè "el moviment per la justícia racial" global els va fer pensar que calia "replantejar la programació, fer un pas enrere i aportar perspectives i veus addicionals per veure de quina manera es presenta l'obra de Guston al públic". Per a la filla de l'artista, Musa Mayer, les obres denuncien "la banalitat del mal i el racisme sistèmic".