El món de l’òpera perd Dmitri Hvorostovski

BarcelonaDmitri Hvorostovski tenia poc més de 30 anys quan els seus cabells es van emblanquinar. Des de llavors, tant si es posava en la pell de personatges joves -el seductor Ievgueni Oneguin, protagonista de l’òpera de Txaikovski basada en l’obra mestra de Puixkin- com de personatges més experimentats -cas del corsari i duc de Gènova Simon Boccanegra, de l’òpera de Verdi-, Hvorostovski lluïa la seva cabellera blanca, un dels trets físics més distintius del cantant, juntament amb la seva alçada: feia 1,85 metres. L’element que el va convertir en una estrella mundial, però, va ser la seva veu, de la qual ahir Vladímir Urin, director del Teatre Bolxoi de Moscou, destacava “la increïble bellesa i també una gran musicalitat”.

El baríton, mort ahir a Londres als 55 anys, va arribar al cim operístic, encara que les circumstàncies personals no l’hi posessin fàcil. Va créixer a la ciutat siberiana de Krasnoiarsk, on havia nascut el 1962, una ciutat coneguda per la seva contribució a la indústria armamentística russa. El seu pare, un músic frustrat que es dedicava a l’enginyeria, va decidir que el Dmitri estudiaria solfeig a les tardes. El flirteig precoç amb el vodka i amb les tribus urbanes van estar a punt d’estroncar una carrera que s’endevinava prometedora. Tot i així, el fill únic dels Hvorostovksi va acabar accedint al conservatori, on es va convertir en la nineta dels ulls de la professora Ekaterina Yoffel. “Era el noi més afortunat, estimat i admirat”, explicava el baríton molts anys després. No li faltaven motius per considerar-se’n: mentre encara estudiava, les autoritats socialistes el van instal·lar en un apartament del govern pel qual no havia de pagar. El seu primer viatge fora de l’URSS va ser el 1988: a França, on va guanyar el Concurs Internacional de Cant. El 1989 el triomf al prestigiós concurs de Cardiff li va obrir les portes de molts auditoris, i va actuar a Amsterdam, Barcelona, Venècia i Londres, ciutat on es va instal·lar.

Entre les seves interpretacions més recordades hi ha la del Valentin del Faust de Gounod i la de dos prínceps: Ieletski a La dama de piques, de Txaikovski, i Andrei, de l’adaptació operística que Prokófiev va fer de la novel·la Guerra i pau. Combinava l’aparició en òperes amb els recitals, i en aquest últim apartat destaca la recuperació de les cançons melancòliques del neoromàntic Gueorgui Svirídov. El juny del 2015 Hvorostovski va anunciar que li havien diagnosticat càncer de cervell. Des de llavors que estava retirat dels escenaris, tot i que durant aquests més de dos anys de tractament contra la malaltia va poder actuar tres vegades al Metropolitan de Nova York, un dels auditoris que més havia freqüentat durant les dues últimes dècades.