Mor als 97 anys el pintor Lluís Trepat

Barcelona"Un símbol de modernitat": així descriu la historiadora Sílvia Muñoz d'Imbert el caràcter del pintor Lluís Trepat Padró (1925-2022) en el catàleg d'una mostra de l'artista al Museu Jaume Morera. També com "un vertader catalitzador de l'ecosistema cultural de les Terres de Ponent durant la dècada dels 50" i com "un creador fidel a una voluntat d'experimentació que posa en qüestió l'establert fins aleshores". Lluís Trepat Padró va morir dilluns al seu domicili de Fogars de la Selva, segons informen fonts familiars. En paral·lel a la seva obra, el seu llegat destaca perquè va ser l'introductor de l'art abstracte al món artístic lleidatà als anys 50, gràcies als viatges que va fer a París, i perquè va ser un referent per als artistes més joves que van fundar el Grup Cogul a mitjans dels anys 60.

La formació de Lluís Trepat va començar de la mà de Josep Balcells i el 1943 va ingressar a l'escola d'Arts i Oficis de Tàrrega, on es va fer amic de Jaume Minguell. En les etapes inicials de la seva obra es va interessar per les figures de gitanes, però la seva obra va fer un gir cap a l'abstracció arran d'un viatge a Itàlia (1951) i dos més als Països Baixos (1952) i també després de conèixer artistes com Joan Vilacasas. Quan va tornar, Trepat es va instal·lar a Lleida i va impulsar el debat sobre la modernitat en l'entorn del Cercle de Belles Arts. Va fer un segon viatge a París el 1955 i arran d'aquest viatge va començar el “període abstracte” (1956-1961), la seva etapa més important i que va ser una referència per a la formació del Grup Cogul. En aquell moment Trepat va estar influenciat per artistes com Antoni Clavé, Antoni Tàpies i Joan Vilacasas i va fer un constructivisme geomètric colorista i més endavant va fer servir el dripping, una tècnica que el connecta amb el nord-americà Jackson Pollock.

Lluís Trepat va continuar amb un constructivisme més lliure i més endavant va fer la sèrie Òvals (1959 – 1960), considerat el seu conjunt abstracte més coherent. En el moment àlgid de la seva carrera, es va traslladar a Barcelona i va tornar a la figuració, amb unes obres de caràcter expressionista. Des d'aquell moment va exercir també de professor de dibuix a Elisava i l'Escola de la Moda. "Però més enllà de l'abstracció la seva és una immensa i prolífica trajectòria, de llarg abast, marcada per la coherència vital amb uns postulats artístics molt personals", es pot llegir en la presentació de l'exposició al Museu Jaume Morera, titulada La mirada del demiürg. "Per damunt de tot, destaca una ferma voluntat de comunicació directa amb l'espectador, sense disquisicions intel·lectuals o esteticistes de cap mena", explica el text. A mitjans dels anys 2000, Trepat es va traslladar a Fogars de la Selva i va abandonar la pintura el 2008. Entre les últimes exposicions de la seva obra hi ha la del Museu Comarcal de l'Urgell de Tàrrega el 2020 i la d'enguany a la Sala Marsà de Tàrrega.