Mor el poeta badaloní Joan Argenté als 84 anys

Va ser una figura implicada en les iniciatives de la represa cultural del país

Lletraferit, humanista, advocat, poeta, traductor, home de teatre i cinèfil, Joan Argenté (1931-2015) es va donar a conèixer com a poeta en la segona 'Antologia poètica universitària' (1950). Era un reconegut traductor d’obres franceses i italianes. Va traduir, entre d’altres, poemes de Jacques Prévert, i va adaptar cançons de Jacques Brel (com 'El clar país'), Léo Ferré i Henri Tachan. La seva activitat intel·lectual va estar sempre lligada a la represa de la vida cultural del país (per exemple, com a patró del Teatre Lliure) i a la lluita per la recuperació de l’oficialitat de la llengua catalana, ha recordat avui la conselleria de Cultura.

Alumne de Maria Aurèlia Capmany a l'Institut Albéniz, que va exercir una gran influència perquè el jove Argenté s'interessés per la literatura i el teatre, el 1959 va guanyar el premi Joan Salvat-Papasseit amb 'El temps de tants dits' i el 1975, el premi Carles Riba amb 'Seminocturn, semidiürn'. El 2001 es van publicar dins les seves 'Obres poètiques' junt amb els volums 'Cicle, bicicle, tricicle' (1967) i 'Moviment peristàltic, o aquest home, per a mi, és una pesant bombeta encesa' (1976). Albert Ibañez, comissari de l'exposició que li va dedicar Badalona el 2010,  destaca en el seu obituari que "la poesia de Joan Argenté és polièdrica i s’ha produït al marge dels corrents i les modes predominants al país, ha trobat la seva força en el poder i la capacitat de les paraules, i sempre ha tingut un punt d’excentricitat".

"La seva poesia es centrava en la força i el poder de les paraules", ha destacat Ferran Mascarell sobre l’obra de Joan Argenté. El conseller de Cultura recorda Joan Argenté com "un home culte i ple d'inquietuds que defensava amb fermesa la llengua i els Països Catalans".

Al llarg de la seva trajectòria, Argenté va rebre diversos premis i reconeixements com el premi Joan Salvat-Papasseit i la Creu de Sant Jordi el 2006.