ART

Un ‘museu’ Subirachs sense rastre de la Sagrada Família

Els hereus de l’artista obren un espai al Poblenou amb un centenar d’obres

L’11 de març Josep Maria Subirachs hauria fet 90 anys. L’homenatge amb què els hereus el volen recordar arriba amb una mica de retard, però l’espera val la pena: avui obre les portes al Poblenou l’Espai Subirachs, un centre monogràfic on es poden veure un centenar de pintures, escultures, gravats, dibuixos i medalles del llegat de l’artista. L’Espai Subirachs (Batista, 6) és una iniciativa privada. Els hereus van decidir tirar-lo endavant en solitari després de no rebre resposta de les administracions i que la crisi fes naufragar el projecte d’un museu similar de la desapareguda Caixa Penedès. “Teníem el contingut però ens faltava el continent”, explica la filla de l’artista i comissària de l’Espai Subirachs, la historiadora Judit Subirachs Burgaya. Subratlla que el local és “modest”, però que fa molt de goig.

L’activitat de l’Espai Subirachs arrenca amb una jornada de portes obertes en què està prevista la visita del segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni, i del diputat Juanjo Puigcorbé. “Complim la voluntat de l’artista de posar a l’abast del públic una part del llegat, i la promesa que li vaig fer abans de morir”, explica la filla. La ubicació de la sala no és casual, ja que Subirachs va néixer al barri i va anar a l’escola molt a prop, a l’antiga cooperativa Pau i Justícia, que ara és la seu de la Sala Beckett. L’entrada serà gratuïta fins a finals d’any i, si el públic respon, la gratuïtat es mantindrà. “No serà rendible, però ha de ser sostenible”, subratlla la historiadora.

“A Subirachs no cal reivindicar-lo, cal redescobrir-lo”, reclama Subirachs Burgaya. Per això ha reduït la presència de la façana de la Passió de la Sagrada Família a un audiovisual sobre les obres públiques de l’artista. Aquí es dona el protagonisme a les petites escultures que va fer sense la pressió de treballar per encàrrec, que dialoguen amb les pintures, els dibuixos i els gravats. De fet, la mostra també proposa acostar-se a la figura de Subirachs a través de diversos autoretrats, en alguns dels quals hi ha les empremtes de les seves mans. “No vaig ser gaire entusiasta que acceptés l’encàrrec de la Sagrada Família, però reconec que quan veig la façana de Passió m’emociona, sobretot per tot el que va ser capaç de fer”, recorda Subirachs Burgaya.

Gràcies a l’ordenació cronològica del recorregut, els espectadors podran observar que, per als conjunts escultòrics de la Sagrada Família, Subirachs va recuperar el llenguatge expressionista que havia fet servir al començament de la seva carrera, després de deixar enrere la seva etapa noucentista inicial i abans d’entrar en una etapa abstracta. A més d’obres força conegudes, com la turmentada Europa i l’escultura abstracta de fusta i ferro Teckel, per la qual l’artista va rebre el premi d’escultura Juli González, la mostra també inclou un parell de peces inèdites: Arabesc, que juga amb les corbes d’una reixa tradicional, i la versió de museu del Momument a Ramon Llull que hi ha instal·lat al recinte del monestir de Montserrat.