Publicitat
Publicitat

ART

Un museu convertit en unes ulleres 3D

El Santa Mònica acull una mostra d’arxius digitals i una altra sobre Herzog

Es pot trobar un estrany parentiu entre les dues noves exposicions que l’Arts Santa Mònica obre avui, malgrat que aborden universos molt diferents. A Caminar sobre el gel, el comissari David Armengol ha seleccionat una sèrie d’obres en les quals ressona la mateixa actitud peculiar que el cineasta Werner Herzog va documentar en el llibre que dona títol a la mostra. Quan Herzog va rebre la notícia, l’any 1974, que una bona amiga, la crítica de cine Lotte Eisner, estava molt malalta a París, en lloc d’agafar un tren o un avió per anar-la a visitar, va decidir anar-hi caminant des de Munic. Va ser un acte de fe: el cineasta creia que mentre ell caminés, la seva amiga seguiria viva. Va ser així: Lotte Eisner va morir l’any 1983. “Herzog va generar un recorregut solitari per fer front a la notícia -explica Armengol-. Des del punt de vista artístic, la seva acció implica una lectura performàtica del paisatge”.

Caminar sobre el gel. Èpica i disfuncionalitat en la pràctica artística és una coproducció amb el Bòlit i estarà oberta fins al 2 d’abril. A Barcelona incorpora obres noves d’alguns dels nou artistes representats, com Lúa Coderch, Rafel G. Bianchi, Lluís Hortalà, Fermín Jiménez Landa, Pere Llobera, Mercedes Mangrané i Irene Visa. La decisió d’Herzog va ser un acte de fe, i les accions amb què estan construïdes algunes de les peces tenen un caràcter de ritual. N’és un bon exemple el vídeo de la francesa Pauline Bastard Els estats de la matèria. S’hi pot veure com ella i un grup d’amics enderroquen una vella casa de camp amb les mans i tornen les pedres a la natura. I en un díptic d’Àngels Ribé, també anomenat Caminar sobre el gel, una sèrie de personatges travessen un espai boirós amb passos de tai-txí per evocar les idees de fortalesa i fugida.

A l’altra mostra, l’art digital veu truncat el seu potencial de progrés -com l’elecció d’Herzog de caminar i no agafar un avió- i acaba marcat per circumstàncies més aviat maldestres, com la caducitat dels suports. Solimán López, artista i directiu de l’Escola Superior d’Art i Tecnologia de València, presenta Harddiskmuseum. Museu d’arxius digitals únics, un repositori de projectes d’art digital -imatges, vídeos, interactius, webs, àudios- que no es troben enlloc més. Ja té recopilats treballs de més de 50 artistes. “El Harddiskmuseum és un museu nòmada, una col·lecció d’art i un espai performatiu -afirma la comissària de la mostra, la periodista i experta en art i noves tecnologies Roberta Bosco-. A més, obre el debat sobre com col·leccionar art digital, l’obsolescència a la qual estem sotmesos per raons econòmiques i els límits del museus”. El públic gaudeix d’aquestes obres amb unes ulleres de realitat augmentada. La mostra tancarà el dia 29.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT