Exaltació simfònica al Palau de la Música del 2022-2023

BarcelonaEl Palau de la Música vol transmetre “optimisme” i girar full després de dos anys d’incerteses i sobreesforç a causa de la pandèmia. És hora, doncs, del retorn del gran repertori simfònic i de les grans formacions europees. La inauguració de la temporada 2022-2023 és tota una declaració d’intencions: la Filharmònica de la Scala de Milà dirigida per Riccardo Chailly interpretarà la Primera de Beethoven i la Primera de Mahler, “dues simfonies optimistes i amb caràcter positiu”, tal com ha recordat el director general del Palau de la Música, Joan Oller, aquest divendres en la presentació d’una temporada que té un pressupost artístic de 3,1 milions d’euros, el mateix que el previst per al 2019-2020.

L’altre gran reclam simfònic és la Filharmònica de Berlín, “la millor orquestra del món”, que vindrà amb el nou director titular, el rus Kirill Petrenko, un músic que “s’ha posicionat obertament” contra la invasió russa d’Ucraïna, tal com destaca Oller. No és un detall menor: els principals auditoris europeus han debatut recentment quina postura cal adoptar a l’hora de programar o no artistes i formacions russes. “És difícil fer una norma genèrica. S’ha d’estudiar cada cas individualment. Els que donen suport explícit al Kremlin creiem que no s’han de programar. A més, pot ser ofensiu per a la comunitat ucraïnesa”, diu Oller, que admet que “hi ha hagut projectes que no han pogut tirar endavant per la guerra”. La programació inclou el maig del 2023 la presència del director greco-rus Teodor Currentzis al capdavant de Musica Aeterna, una formació finançada pel banc rus VTB. “Caldrà veure com es finança aquesta orquestra en el futur, i quin posicionament tindrà”, diu Oller sense concretar més detalls.

El concert de Musica Aeterna i el de la Filharmònica de Berlín, amb Mozart i Schumann al programa, seran dos dels deu del cicle Palau 100, en què també hi ha fites com una nova oportunitat de gaudir de John Eliot Gardiner i el Monteverdi Choir cantant la Missa en si menor de Bach; i la Simfònica de Viena amb la Cinquena de Mahler i Jan Lisiecki com a solista al Concert per a piano núm. 25 de Mozart. Un dels reptes de l’Orfeó Català serà la Missa berlinesa d’Arvo Pärt, una de les obres del programa que interpretarà la Simfònica de Bamberg i en què sonarà la Simfonia del nou món de Dvorák.

Mahler, Beethoven, Mozart, Txaikovski i Schumann manen en els repertoris de Palau 100. “Hem de treballar per aconseguir la regularitat de la presència del públic als concerts”, explica Oller. Les visites turístiques d’aquesta Setmana Santa ja estaven en xifres “millors que les del 2018”, però atraure “el públic als concerts està costant una mica més”. Atractius per esperonar l’assistència no en falten en una programació amb 124 concerts. Hi ha reclams com el projecte Eden de la mezzosopano Joyce DiDonato i grans lideristes com Christoph Prégardien i Andrè Schuen, a qui Oller reconeix com “el successor de Matthias Goerne”, a més d’Anne-Sophie Mutter, Patricia Kopatchinskaja, Fazil Say, Seong-Jin Cho (“el Lang lang coreà”), el Quartet Casals i el Cosmos Quartet, entre d’altres.

Es manté el cicle operístic, amb tres títols barrocs (Ariodante, Il ritorno d’Ulisse in patria i Il tamerlano) i un contemporani (Only the sound remains, de Kaija Saariaho). Paul Lewis començarà la integral de sonates per a pianos de Schubert. Hi haurà doblet de passions de Bach: la de Sant Mateu dirigida per Lionel Meunier el 30 de març i la de Sant Joan a càrrec de Philippe Herreweghe l’endemà. I l’Orquestra del Liceu farà un concert inspirant en llibre Wagnerism, d’Alex Ross. En una temporada en què els compositors convidats seran Caroline Shaw i Ferran Cruixent, s’estrenaran setze obres de compositors catalans.

La presentació de la programació també ha servit per recordar que el 20 de juny se celebraran les eleccions a la presidència del Palau de la Música, càrrec que deixa Mariona Carulla després de 12 anys i de complir els tres mandats que els estatuts fixen com a màxim. "Marxo més sàvia", ha dit Carulla.