THE EXCITEMENTS Diu l’Adrià Gual que amb aquest tercer disc The Excitements han trencat la regla no escrita segons la qual només tocarien bases de rhythm’n’blues. I que per això el disc es diu Breaking the rule (2016). Un matís difícil de copsar per aquells que no siguin uns autèntics malalts de l’ early soul, però que l’Adrià i els seus veuen claríssim en algunes cançons, “que se’n van més cap a l’any 66”. Esclar, fins ara The Excitements es fixaven només en la música negra de principis dels 60, “amb estructures més pròximes al blues i el rock’n’roll” i ara tenen... “més soul”. Una evolució subtil per a un grup que té la seva raó de ser no en la transformació sinó en el perfeccionament d’un so, d’una idea, que a les seves mans es converteix en material incandescent. En realitat, el que ofereix el nou treball és una nova dosi d’energia concentrada, impulsada per una base rítmica trepidant, uns arranjaments de vent que despentinen i una cada vegada més imponent Koko-Jean Davis, que afegeix matisos i profunditat a les seves incendiàries interpretacions vocals. Viatjar en el temps ja és possible amb The Excitements: descobriu-ho aquest dissabte a l’Apolo.
