BarcelonaLa companyia que han format Cristina Genebat i Julio Manirque al voltant de la comèdia Santa Nit està formada per actors que van descobrir la seva vocació a l’escenari fent els Pastorets (és el cas d’Ivan Benet i Ernest Villegas) i d’altres que amb prou feines els havien vist mai. Tant els uns com els altres, però, es miraven la tradició amb molt recel. “Jo vaig fer Pastorets dels 3 als 18 anys a Vic. El verí del teatre, la sensació que no es pot explicar, em va néixer allà. Però després, quan vaig entrar a l’Institut del Teatre, potser amb ínfules de pedant, vaig necessitar allunyar-me’n perquè estava aprenent a treballar d’una manera diferent. És allò de matar el pare. Però, en canvi, conservo la necessitat de treballar en equip. És una gran escola: igual que els anglesos tenen Shakespeare, nosaltres tenim els Pastorets”, diu Ivan Benet. L’actriu i autora de Santa Nit, Cristina Genebat, al contrari, els havia vist dos cops comptats a Sant Pol i a Vic, i més aviat per compromís. “Per això m’ho he pogut mirar des de fora, amb curiositat de científic. No els havia viscut prou per tenir prejudicis”, afirma.
Desconstruint el clàssic
La seva hipòtesi de recerca volia respondre per què aquest text tan vell encara es fa en tants pobles i amb tant de públic. “Té alguna cosa en la seva essència, el Nadal, més enllà d’anar de compres, que és la celebració del naixement, d’una vida, que fa que continuem tenint ganes de celebrar-ho”, explica.
Genebat no ha excavat en la forma teatral dels Pastorets clàssics, ni en els personatges, sinó en el significat veritable de la història sagrada, per escriure Santa Nit. Una història de Nadal, el seu debut en la dramatúrgia després d’haver traduït diverses obres. Li ha donat forma de comèdia contemporània urbana, traçant links constants entre els Pastorets clàssics i els seus Lluc i Rubèn, dos pastors catalans d’avui (Ivan Benet i Marc Rodríguez), un astrònom i un dissenyador, per descomptat a l’atur, que ajuden la seva amiga Maria -mare soltera embarassada per inseminació artificial que s’embolica amb el Pep, professor de ioga- quan va de part un 25 de desembre. El seu objectiu és trobar un lloc digne on tenir el fill. De moment, sembla que aconsegueix arribar a una parada dels Ferrocarrils Catalans.
La temptació, el bé i el mal, l’infern, l’amistat, el naixement, l’espiritualitat, són aspectes que volia abordar en el text. I la manera va ser convertir-ho en una festa nadalenca. Per això Genebat va sumar a l’espectacle la seva colla d’amics actors, habituals també de les obres de Manrique, que fa de codirector amb Xavier Ricart: Mireia Aixalà, Norbert Martínez i Albert Ribalta, a més de Villegas, Rodríguez, Benet i la mateixa Genebat. L’espectacle és una coproducció de LaBrutal i Bitò, en cartell al Club Capitol fins ben passades les festes. “És una obra que apel·la a la màgia perquè la vida adquireixi sentit i significat. Els personatges dolents són descreguts, i els bons, estan disposats a acceptar que la màgia existeix”, conclou Manrique.
