Les “negres nuvolades” no frenen la creativitat catalana
Barcelona“El camí continua sent lent i costerut”, advertia el pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, en referència a la situació política actual, a l’auditori de l’Espai Endesa, durant la cerimònia d’entrega dels premis Serra d’Or, cita cultural que es repeteix cada any des del 1967. “Les negres nuvolades que cobreixen la nostra llengua, la nostra cultura i els mitjans que les difonen encara no s’han esvaït”, va afegir. Des de fa uns anys, la gala dels Serra d’Or es converteix en un acte de resistència -similar a la Nit de Santa Llúcia, convocada per Òmnium Cultural-: per sort, el pessimisme en relació al context té com a contrapès la qualitat del palmarès, sovint alta.
Ha estat el cas de l’edició d’enguany, que ha recompensat, en les categories de literatura, novel·les com Sobre la terra impura, de Melcior Comes; llibres de poemes com La netedat, de Sebastià Alzamora; la traducció d’Esther Tallada de Llum d’agost, de William Faulkner, i el recull de contes L’art de portar gavardina, de Sergi Pàmies. “Vaig néixer i créixer a l’exili, a França, i un cop al mes ens acompanyava el moment psicodèlic en què arribava Serra d’Or a casa -va recordar l’autor ahir-. La mare entrava en un estat catàrtic. Jo no entenia la llengua de la revista ni la gran quantitat de capellans que hi sortien. Em mirava Serra d’Or des de la perplexitat satànica, segurament”. Alzamora, en un to més solemne, va recordar que un dels temes importants del present és la responsabilitat: “Tard o d’hora tots l’hem d’assumir -va assegurar-. També els homes de fe; sobretot, potser, els homes de fe”. Aquesta última frase, poques setmanes després que es fes públic que un dels monjos de Montserrat havia abusat de diversos nens als anys 90, va ressonar incòmodament al recinte.
L’ull i la navalla, d’Ingrid Guardiola, ha rebut el premi al millor assaig publicat el 2018. “Vull donar les gràcies a l’editorial Arcàdia, per apostar per l’assaig en català i tenir la voluntat de connectar-lo amb les noves generacions”, va dir l’autora. Agustí Pons, guanyador en la categoria de biografia per Maria Aurèlia Capmany, no va poder assistir a la cerimònia perquè la setmana passada es va trencar el peroné. Va escriure una nota que van llegir els seus editors, Jordi Fernando i Maria Dolors Sàrries, de Meteora: “Una bona biografia necessita documentació però també relat”. Entre els referents que Pons va citar hi ha Paul Preston, Ian Gibson i Hilari Raguer. Els Serra d’Or no obliden la recerca: a més de llibres de Georg Kremnitz i Xevi Camprubí va destacar l’ Atles dels núvols de l’Observatori Fabra de Javier Martín-Vide i Alfons Puertas. En teatre, a més de recompensar la Nau Ivanow i Herència abandonada, de Lara Díez, es va reconèixer com a millor espectacle teatral Siempre a la verita tuya, de Manuel Veiga, que va morir al gener. Un dels moments més corprenedors de la cerimònia va ser veure la mare de l’actor i dramaturg recollint el guardó.
En literatura infantil i juvenil, finalment, els llibres premiats van ser Un pèl a la sopa, d’Àlex Nogués i Guridi; Naixements bestials, d’Aina Bestard -que va agrair el premi des de la Fira de Bolonya-, i La maleta, de Núria Parera.
