Sóc néta neboda de Heinrich Himmler

Barcelona.Dir a la família del teu promès, descendent de supervivents del gueto de Varsòvia, que ets la néta neboda de Heinrich Him-mler, cap de la Gestapo i de les SS, l'home que va dirigir els camps d'extermini, no ha de ser fàcil. Katrin Himmler ho va fer. No només això. La néta d'Ernst Himmler, el menut, el germà petit de Heinrich Him-mler, va furgar en el passat de la seva família i va escriure un llibre: Los hermanos Himmler. Historia de una familia alemana (Libros del Silencio). Katrin ha bussejat en els arxius oficials, ha aconseguit cartes i diaris de la seva família, i ha fet un munt de preguntes als seus parents. El resultat és un llibre de descoberta gens complaent i apassionant.

A Katrin mai li van amagar que el seu tiet avi era un "monstre", un assassí de masses. Però a casa seva sempre es va dir que la resta de la família no en sabia res, dels crims nazis, que eren apolítics. Ella va fer un exercici difícil, des de dins, va desmuntar tots els mites. Gebhard, el germà gran, i Ernst eren nazis entusiastes i van participar activament en les SS. L'avi de Katrin va ser comandant de les SS, i Gebhard, coronel. Van ser còmplices d'Heinrich, van denunciar companys, i li van prestar més d'un servei. "M'agradaria saber si mai es van qüestionar el que estaven fent. No tinc cap dubte sobre Heinrich. Ell va creure des del 1921 fins al 1945 en el nacionalsocialisme, estava fermament convençut i va lluitar fins al final. No tinc proves del meu avi i de Gebhard. Estic quasi segura que també, però a vegades també em pregunto si més que una qüestió ideològica va ser oportunisme, un germà tan poderós podia ajudar a les seves carreres".

Descobrir que Heinrich no va ser l'única ovella negra, un monstre enmig d'una família normal , burgesa, amb casa amb jardí, i obstinada en què els fills s'impregnessin de l'exquisida cultura humanista, ha de ser força traumàtic. El pare dels tres germans era un exigent professor d'escola. La mare, una dona dolça que es desvivia pels fills.

"Com algú es converteix en un monstre i un assassí?", pregunta Katrin. "Les persones no són ni bones ni dolentes, moltes vegades depèn de l'entorn. Té a veure amb la història d'Alemanya, en com es va construir el país. Abans de la I Guerra Mundial ja era un país molt agressiu, convençut que tenia el dret de conquerir altres països, perquè era superior, era absolutament intolerant amb els altres".

Katrin ha militat en partits d'esquerra des que era estudiant de ciències polítiques. Ser una Him-mler pesa, però no li ha destrossat la vida. El fill de Rudolph Hess va publicar una biografia defensant la figura del seu pare, No me arrepiento de nada . Niklas Frank, el fill del governador de Polònia, Hans Frank, explicava a mitjans dels anys 80, a la revista Stern , que el dia que van penjar el seu pare, al qual qualificava de "covard, corrupte, cruel, inestable i assassí, l'home que va fer possible Auschwitz", es va masturbar amb una foto seva al davant. La filla d'Heinrich Himmler, Gudrun, a qui de petita anomenaven carinyosament "Püppi", continua sent una nazi activa i pertany a Stille Hilfe, una organització que des de la dècada dels 50 ajuda els exmembres de les SS.

Katrin ha intentat posar-se en contacte amb la seva cosina, però Gudrun s'ha negat rotundament a parlar amb ella. "Ella és lleial al seu pare i l'entenc, és molt difícil per a una filla encarar-ho. O és lleial i nega que el seu pare, a qui ella adorava de petita, va ser un monstre o el deixa d'estimar".

Els fills no afronten de la mateixa manera el passat nazi dels pares que els néts. "La lleialtat no és tan forta quan ets el nét i el context ha canviat, la generació dels 60 acusava els pares, la meva generació creu que cada individu va ser responsable del que va fer, però intentem entendre què és el que va passar". Per Katrin, el més difícil d'encaixar no va ser el passat nazi del seu avi, que aparentment va mossegar una pastilla de cianur mentre fugia, sinó el de la seva àvia, la Paula, a qui sí va conèixer. "Va ser un xoc esbrinar que fins i tot després de la guerra havia mantingut una relació estreta amb els nazis empresonats".

Amb el temps, però, l'ha acabat entenent. "No tenia altra opció, després de la guerra tothom l'evitava, la gent deia tu ets una nazi, nosaltres som dels bons, no tenim res a veure amb els nazis, cosa que era mentida". Ningú volia donar feina a la cunyada d'Heinrich Himmler, no podia ni alimentar els fills ni donar-los una educació. Fins i tot, en més d'una ocasió va desitjar que una bomba li caigués a sobre i la matés a ella i als seus fills. "En aquells moments l'única xarxa de contactes que funcionava era la dels antics nazis", conclou Himmler.

I no hauria estat més fàcil canviar de nom? "Quan era petita hauria donat el que fos per canviar-lo, però quan em vaig anar fent gran vaig assumir que no podia canviar-lo. Si renunciés a aquesta part de la meva història seria com renunciar a la meva família". Katrin tampoc no es va plantejar canviar de nom quan es va casar amb en Dani, un jueu israelià: "Sóc feminista, a més, canviar el meu nom per un nom jueu seria ridícul, seria com intentar canviar de bàndol de cara a la galeria. Jo sóc descendent dels agressors i no de les víctimes".

Heinrich Himmler va coordinar la matança metòdica de més de 6 milions de jueus, i d'entre 3 i 4 milions de polonesos, gitanos, comunistes, homosexuals, republicans... La seva neboda néta ha estat en camps d'extermini i ha treballat en un projecte al camp de dones de Ravensbrück. "Al principi em sentia culpable, però per mi cada vegada és més fàcil parlar amb els supervivents i els seus descendents".