Una nit de blues, prodigis i pell de gallina

L'Hospitalet de LlobregatFrancesc Pi de la Serra, el mestre de l'existencialisme costumista i revolucionari, surt tot sol a l'escenari del Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat. L'aplaudeixen les 500 persones que han exhaurit les entrades d'un concert inclòs en el BarnaSants. Fa un blues de Big Bill Broonzy ben bé com si estigués en un bar de matinada quan l'única companyia és qui recull les taules. A poc a poc s'hi van incorporant els músics de la banda, i quan acaba el blues hi apareix Maria del Mar Bonet per cantar a duo 'Repoblació forestal'. Ella manté una mà la butxaca, qui sap si espantant els nervis, conscient que aquest divendres tocava recordar els històrics concerts que van compartir al Romea el 1979, quan el blues i el folk van allitar-se buscant excitar racons amagats sota la mirada laietana de Manel Camp.

Benvinguts siguin nervis com aquests, perquè tot el que va passar després va ser prodigiós. Per exemple, la feina dels músics, sobretot la imaginació de Joan Pau Cumellas amb les harmòniques i la versatilitat de Dani Espasa al piano i l'acordió. Lligant dos mons estètics i portant el record del 1979 a una dimensió diferent, la banda va ser el còmplice imprescindible perquè Bonet i Pi de la Serra portessin l'expressivitat a un nivell altíssim. Sí, tots dos tenen a favor anys d'ofici ininterromput i veus que treballen l'emoció a partir del coneixement musical, però el que van aconseguir només és possible quan hi posen aquell extra que fa que un concert importi.

Ell, geniüt fins i tot quan més fràgil era el material, va transmetre tota la profunditat de 'Quan un es torna gran' i 'L'home del carrer' i la ironia de 'La cultura'. Ella va esdevenir cantant de blues estripat apropiant-se d''Una tarda qualsevol' d'ell, va fer 'Jim', un tema que ha cantat centenars de cops, amb la passió de les primeres vegades i va dir amb delicada sensibilitat 'Petita festa'. I encara van brillar més quan van cantar plegats 'Cada dia tinc manies' i 'Es fa llarg, es fa llarg esperar' esperonats per la trempera de la banda.

Els aplaudiments van ser molt intensos quan ella va posar aquell color que només tenen les veus amb molta vida a 'L'amor tot s'ho val'. I l'ovació va ser catàrtica després de la pell de gallina provocada per una 'Què volen aquesta gent?' interpretada amb tristesa antiga i ràbia present, i amb ell aportant un fraseig cru. Tot plegat, gairebé dues hores rematades amb 'Si els fills de puta volessin…', corejada pel públic.

Com que no hi ha concert memorable sense anècdota, en el primer bis Bonet va dir: "Vull fer una floreta a l'alcaldessa. No havíem tingut mai una alcaldessa com ella". No es referia a la de l'Hospitalet, absent al teatre, sinó a Ada Colau, que somreia a la platea. Per esmenar la desconsideració amb la ciutat que acollia el concert, en el segon bis va afegir: "També saludem la de l'Hospitalet, Núria Marín".