“No s’han perdut els diners ni les ganes de gastar-los” a la fira Swab

BarcelonaLa galeria madrilenya Espacio Mínimo aquest divendres a la tarda ja despenjava un tapís de Teresa Lanceta que havia venut dijous i, just al davant, a la Senda de Barcelona també canviaven el Yago Hortal que tenien exposat. Les vendes a la fira Swab d’art contemporani anaven disparades. “Va molt bé –afirmava el director, Joaquín Diez-Cascón–. És la primera fira d’art de Barcelona [postpandèmia] i n’hi ha ganes, esprem un renaixement”.

Ho confirmava José Martínez, d’Espacio Mínimo: “El comprador d’art necessita palpar l’obra. Només compra online si ja coneix l’artista. La presencialitat és molt important”. I han comprovat que la nave va: “No vivim una crisi econòmica com la del 2008, sinó sanitària i social. No s’han perdut els diners ni les ganes de gastar-los, al contrari, n’hi ha que en tenen més, i més ganes”. Ells porten a la fira la peça més cara, 50.000 dòlars, un quadre de Liliana Porter amb un dels seus minipersonatges teixint un fil des de la cornisa superior. L'obra més barata costa 80 euros, i és de la galeria Didalica. La mitjana de preus se situa entre els 1.000 i els 2.000 euros.

Swab, que se celebra al Pavelló Italià de la Fira de Barcelona fins diumenge, reuneix especialment compradors de Barcelona però galeries de tot el món, amb un focus especialment llatinoamericà i de l'Europa de l'Est. Des de 3 Punts Galeria celebren que la fira no porti tant art conceptual com altres anys, perquè expulsa el col·leccionista. “Al comprador li agrada venir a la fira perquè és un lloc de temptacions. Vol sentir el plaer de gastar, la sensació que es gasta més del que es pensava. Si no troba res, surt decebut”, afirma Javier López, codirector de la galeria de Barcelona, que porta obres realistes, pop i divertides de Luis Feo, Lantomo o Kiko Miyares. Una mica més enllà, les imatges del Liceu ple de plantes d'Eugenio Ampudia.

Diez-Cascón confirma que la tendència és cap a la figuració, cap al misticisme i els materials més artesans (teixit, ceràmica, dibuix, fusta, pintura...). "La pandèmia ha fet que els artistes mirin endins, cap a l'interior, i que recuperin la relació amb la natura", explica el director. "Life is the drug", resa una obra d'Iv Toshain en una galeria búlgara.