MÚSICA
Cultura 08/05/2019

La revolució permanent de Raynald Colom

El trompetista homenatja Barcelona i el poder transformador de la música en el nou disc

i
Xavier Cervantes
3 min
El trompetista Raynald Colom.

Barcelona“M’agrada la tranquil·litat d’Osona”, diu el trompetista Raynald Colom, instal·lat a Santa Eulàlia de Riuprimer. Allà estiuejava amb els avis i ara hi viu. Qui sap si mai li dedicarà un disc de jazz, o de “música afroamericana”, que és com ell mateix s’hi refereix. O simplement música. De moment sí que en té un de titulat The Barcelona session (Fresh Sound New Talent, 2019). El nom fa la cosa en dos sentits. Per una banda, explica que els onze temes del disc es van enregistrar a Barcelona, concretament a La Nau, l’espai de creació musical del Poblenou on actuarà demà a partir de les 21 h. “És magnífic poder presentar-lo allà on l’hem gravat. A més, també tinc moltes ganes de trencar aquesta barrera del jazz segons la qual no pots disfrutar-lo si no hi entens. No cal que hi entenguis! És música, la pots disfrutar igual que si vas a un concert de Radiohead o de PJ Harvey”, diu Colom, content de portar la seva música més enllà de les sales típiques de jazz, “que estan molt bé, eh?”, precisa.

The Barcelona session també és un disc sobre la ciutat on va viure aquest trompetista nascut a Vincennes el 1978; sobre la ciutat però especialment sobre el que ha fet en aquesta ciutat des que hi passejava amb el seu pare quan era petit, “quan es podia tocar als carrers de Barcelona, això que ara no pots fer perquè et prenen els instruments”. El disc, amb detalls que el connecten amb els treballs anteriors de Colom i temes amb títols com Tàpies i Miró, funciona com “un viatge que comença a la Barceloneta quan surt el sol”: “És un dels moments que més m’agraden de Barcelona, quan comença el bullici. I després et vas movent cap a l’Eixample”. Allà es retroba amb la Fundació Antoni Tàpies, un lloc que sempre recomana als amics que visiten la ciutat, “sobretot als nord-americans”. “Vaig estar una temporada compartint pis just a sobre del carrer Aragó, i la terrassa donava directament al Núvol i cadira de Tàpies. Imagina’t llevar-te cada dia amb aquesta vista”, diu enyorant-se Colom, que explica que tant Miró com Tàpies són dos artistes “molt jazzístics perquè veus que tenen una preparació brutal al darerre, però la seva obra sembla feta al moment”. La peça dedicada a Miró, per cert, és una composició que Colom ja havia tocat amb el projecte Steel. “Tenia ganes de gravar-la, i fer dos discos alhora em semblava excessiu”, diu. Així que finalment l’ha inclòs en aquest The Barcelona session, que arriba set anys després del disc anterior, Rise (2012), i en què també hi ha versions de Jimmy Rowles ( The peacocks ), Wayne Shorter ( Powder keg ) i Terence Blanchard ( Lil Fawdy ). Tot plegat amb còmplices de luxe com el baixista Joe Sanders, el bateria Gregory Hutchinson i el pianista Danny Grissett, a qui Colom considera “un dels millors de la seva generació i continuador de Mulgrew Miller”. I la formació del disc la completa el saxofonista Lluc Casares: “El seu pare i el meu tocaven junts”.

Raynald Colom, que s’ha implicat en la plataforma No Callarem per la llibertat d’expressió, és un músic immers en una revolució permanent que no entén la música aïllada de l’entorn social. “Si tinc algun concert a Bèlgica, m’agradaria convidar el Valtònyc i explicar una realitat que és un salvatjada que en qualsevol altre país no s’entendria”, assegura. Al cap i a la fi, “aquesta música sempre ha sigut revolucionària, en el sentit real de la paraula”, diu Colom després de citar referents com Max Roach, Archie Shepp, John Coltrane, Miles Davis, Sly Stone i “salvatges com Carles Benavent i Paco de Lucía”.

stats