"El que és nou i el que és vell es relacionen de manera brillant"

Jordi Garcés

Premi FAD, Amics de la Ciutat i Ciutat de Barcelona. Autor del Pavelló Olímpic de la Vall Hebron, dels Museu de la Ciència i del Museu Picasso (amb Enric Sòria) i del projecte de rehabilitació i ampliació del "Palais de Justice de Strasbourg"

La introducció d'un nou i adequat programa d'ús -sala teatral i activitats complementàries- a La Seca és el primer punt de l'operació que Meritxell Inaraja ha resolt de manera brillant. Això és el que posa en marxa tot el procés posterior, en què s'enderroca, es neteja, es reforça, etcètera, per anar preparant i interpretant l'edifici per al seu nou ús.

A continuació arriben les decisions bàsiques de col·locació i disseny d'accessos, resolució de l'espai teatral a la planta baixa i concentració d'activitats complementàries a les plantes superiors, al voltant d'un pati exterior a la planta primera, amb un resultat sorprenent, ja que l'habitual fóra situar aquest pati a la planta baixa.

Aquest fet és molt representatiu de la complexa operació del que és nou en relació amb el que és vell en una obra entesa d'una manera tan creativa com és la de La Seca. Els accidents tipològics deguts a la força del programa es converteixen en ocasions per fer de manera diferent i atractiva les constants d'una arquitectura tradicional.