Sant SebastiàMamoru Hosoda, un dels hereus naturals de Hayao Miyazaki en l’anime japonès, va presentar ahir fora de competició a Sant Sebastià Mirai, una petita joia animada en què un nen de quatre anys veu el seu món capgirat per l’aparició d’una germana petita que ocupa bona part de l’atenció de la mare. Després dels combats entre criatures fantàstiques d’ El noi i la bèstia, Hosoda recula fins al territori domèstic per continuar abordant el gran tema de la seva carrera, la família i les diferents etapes de la vida. El drama del príncep destronat articula una exploració de les dinàmiques familiars d’un realisme que, irònicament, seria molt complicat aconseguir sense la llibertat que proporciona l’animació.
Com Estiu 1993 o El espíritu de la colmena, Mirai no es limita a parlar de la infància, sinó que contempla el món a través d’ulls de nen, una realitat permeable a la fantasia que es materialitza en forma d’aparicions màgiques d’una versió madura de la germana o unes encarnacions infantils de la seva mare. És a través d’aquestes visions del passat i el futur a l’estil del Conte de nadal dickensià i de les petites batalles quotidianes que es desplega el cor de la pel·lícula: el sentit de la família com a transmissora d’identitat i la dissolució de l’ego que implica l’acte d’estimar. Un viatge fantàstic a través de l’arbre genealògic de la família protagonista visualitza la idea central del film: la nostra història és una baula més en una història més gran. Un missatge humanista que haurien firmat també Yasuhiro Ozu o Jean Renoir.
