TEATRE

La realitat copa les noves produccions del Temporada Alta

Jatahy, Liddell, Subirós i Cedó porten al teatre el turisme, el feminisme o l’exclosió

“El contacte del teatre de creació contemporània amb la realitat és molt pròxim”, afirma Salvador Sunyer, director del Temporada Alta. El que podria semblar una obvietat no ho era fa uns anys, quan el festival gironí rebia moltes més propostes que tenien un fort component d’experimentació estètica. Els últims cinc anys, aquests projectes s’han extingit per donar pas a obres que posen tot el pes en el contingut polític i retraten conflictes concrets i actuals -no pas idees ni problemes existencials- com el preu del lloguer, el turisme, el feminisme, la transsexualitat o l’exclusió social. Aquests seran els temes de les obres que produirà el festival la tardor que ve. El Temporada Alta no és cap excepció: “Els creadors s’han sumat a una línia de teatre documental que impera a tot arreu”, diu Narcís Puig, adjunt a la direcció artística, que cita noms com Rimini Protokoll o Milo Rau. “Hi ha menys teatre de text”, certifica Sunyer, que considera “un pèl excessiva” aquesta obsessió pel teatre documental.

El Temporada Alta començarà el 10 d’octubre i s’allargarà fins al 9 de desembre. En dos mesos es programaran més de vuitanta espectacles. Un 25% (21) són produccions pròpies o coproduccions amb col·laboradors catalans (14) i forasters. Fa sis anys que el festival va assumir aquesta responsabilitat quan va desaparèixer del mapa de la producció El Canal de Salt, espai escènic que continua inutilitzat.

L’‘Odissea’ del segle XXI

A falta de desvelar tot el cartell, que es coneixerà a finals d’agost, els grans reclams internacionals de les produccions pròpies seran la brasilera Christiane Jatahy, que a la segona part de Our Odissey torna als personatges clàssics d’Homer per parlar de Lesbos, Palestina i les pasteres del Mediterrani mesclant teatre i imatges documentals; Angelica Liddell, que s’endinsa en la tradició extremenya per superar la mort de la seva mare a Una costilla sobre la mesa, i l’aliança dels mexicans Microscopía amb Jomi Oligor, que tracten el fenomen del turisme des del teatre d’objectes.

Entre les estrenes absolutes, la majoria d’espectacles tot just estan en fase de work in progress. És el cas d’Àlex Rigola, que amb Alba Pujol crearà un muntatge molt íntim on l’actriu s’enfronta a la malaltia del seu pare; Juan Navarro i Gonzalo Cunill faran una aproximació a l’univers de David Foster Wallace, i Carlota Subirós aixecarà a Grrrls! un espectacle a partir dels manifestos feministes més importants del segle XX partint de Mina Moy, el 1914.

En dansa, Marta Carrasco convertirà en moviment The danish girl, el cas de la pintora transgènere de fa un segle; Sol Picó i Susanna Barranco investigaran sobre la prostitució a l’espectacle de dansa-teatre Red room. En clau musical, Cascai Teatre convertirà en concert el Novecento de Baricco i Marc Rosich alliberarà l’operística Papagena de Mozart a Plomes i reclams. Claudia Cedó mostrarà la feina amb els col·lectius en risc d’exclusió d’Escenaris Especials a Love, i Cabo San Roque presentarà una instal·lació sobre Verdaguer.

Entre els pocs espectacles purament de text que s’hi podran veure hi ha La mort i la primavera, de Rodoreda, dirigida per Joan Ollé; Decadència, de Steven Berkoff i amb direcció de Glòria Balañà, i la lectura dramatitzada de CredoinunsolODIO, de Stefano Massini, que dirigirà Rosa Maria Sardà.

Més continguts de