ART
Cultura 28/03/2012

Les obres mestres del Gòtic català més luxós

El MNAC presenta l'exposició Catalunya 1400. El Gòtic internacional. La mostra inclou quatre taules del retaule del Palau de la Generalitat de Bernat Martorell que es conserven al Museu del Louvre.

Antoni Ribas Tur
3 min
Les obres mestres del Gòtic català més luxós

BARCELONA.L'art català també té la seva Capella Sixtina particular. Va ser realitzada per a la catedral de Barcelona, però no és cap dels seus espais. Es tracta del Judici Final amb què el pintor Rafael Destorrents va il·luminar el Missal de santa Eulàlia que es conserva a l'arxiu capitular de la catedral. "És la Capella Sixtina sobre pergamí", afirma el canonge Josep Maria Martí Bonet, director de l'Arxiu Diocesà de Barcelona.

Aquesta obra mestra de la pintura catalana ha sortit per primera vegada de l'arxiu per formar part de l'exposició Catalunya 1400. El Gòtic internacional , que s'inaugura avui al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquesta mostra és la primera que es dedica de manera monogràfica a un període de l'art català medieval i recull els darrers estudis en aquest camp.

Rafael Cornudella, el conservador d'art gòtic del museu i comissari de la mostra, ha concebut una exposició molt selectiva. La seixantena de pintures, escultures, llibres il·luminats i objectes d'argenteria representen el bo i millor de l'art gòtic català i "reforça el prestigi dels millors", afirma. Entre les obres més extraordinàries que s'hi poden contemplar hi ha, a més del Judici Final , quatre taules del retaule de sant Jordi de la capella del Palau de la Generalitat, de Bernat Martorell, que han tornat a Catalunya per primera vegada des que el Museu del Louvre les va adquirir fa un segle, i el retaule de la Paeria de Lleida, de Joan Mates. A Catalunya 1400 s'han reunit també peces de museus i esglésies d'arreu de Catalunya. "Posar en valor les obres del patrimoni d'arreu del país també es feina del museu", afirma Pepe Serra, el director del MNAC.

A Catalunya es pot començar a parlar de gòtic internacional pels volts de 1390 i s'allarga fins a mitjans del segle XV. En aquell moment els pintors i escultors catalans ja havien assimilat les tendències de l'art flamenc i francès que es van estendre arreu d'Europa de manera homogènia. "El Gòtic internacional és un art de contrastos. És un art sofisticat, elegant i luxós, però al mateix temps els pintors comencen a parar atenció en les anècdotes de la vida quotidiana i en l'observació de la realitat i la natura", afirma Guadaira Macías, conservadora d'art gòtic del museu i col·laboradora en el comissariat, juntament amb Cèsar Favà.

Lluís Borrassà, Rafael Destorrents i Bernat Martorell són els pintors catalans més importants d'aquest moment. "Els seus noms apareixen als manuals d'història de l'art europeus", afirma Cornudella, que posa l'accent en la paradoxa que encara els afecta. "Són noms apreciats arreu d'Europa, però encara són gairebé desconeguts per al gran públic català, hem de tornar-nos a apropiar del nostre propi patrimoni", diu.

Un mestre del color

Les principals bases de l'art de Bernat Martorell són, segons explica Macías, el mestratge tècnic, tant en el dibuix com en la pinzellada i en la creació de textures; el tractament del color, amb combinacions inèdites fins aleshores i efectes tornassolats, i la fantasia a l'hora de crear escenes, per la seva aguda observació de la realitat i per la caracterització psicològica dels personatges. I, encara, a les taules del retaule de sant Jordi, "després de fer tot un desplegament de color i de composició", es va entretenir a pintar dues mosques. Aquesta no és l'única curiositat que amaguen les seves obres. El Retaule de sant Miquel conserva a la part posterior diversos dibuixos preparatoris que ara queden a la vista del públic.

Martorell també va treballar en el camp del tèxtil, l'art més valorat aleshores, a diferència d'ara. Per exemple, els materials dels brodats per al frontal d'altar de la capella del Palau de la Generalitat són molt més sumptuosos -i cars- que tot un retaule. Rafael Cornudella i Guadaira Macías asseguren, tal com va avançar l'ARA, que el pintor també és el responsable dels models per als brodats de les escenes de la vida de sant Jordi que contenen les diferents peces d'indumentària religiosa. Per la seva qualitat i detallisme, aquests brodats rebien el nom de pintures d'agulla . La mostra inclou una dalmàtica que ha sigut restaurada amb motiu de la mostra.

Finalment el Retaule de la Mare de Déu, sant Miquel i sant Jordi que Jaume Ferrer va realitzar per a la Paeria de Lleida representa la renovació que artistes com Jan van Eyck, Robert Campin i Rogier van der Weyden van protagonitzar al nord d'Europa. S'hi pot observar que els cossos es tornen més sòlids, que els espais són més versemblants i que hi ha un interès creixent per la natura. En el camp de l'escultura, Pere Joan, representat per un Déu pare , és un dels artistes més destacats d'aquest darrer moment.

stats