Un petit gran espectacle al Lliure sobre la història dels jueus a Espanya

'Con versos'

Teatre Lliure. Fins al 30 de gener del 2022

A les profunditats del Teatre Lliure hi habita una mena d'elf, un Geppetto vocacional que es dedica a explicar històries a petits grups d’espectadors. Per arribar al seu cau, cal baixar moltes escales, travessar moltes portes, passar per sota la platea, pel mig del magatzem on, entre altres coses, descansa un samovar. Un trajecte insòlit que permet veure els mecanismes amb els quals es pot modificar el terra del teatre. De fet, el Lliure es diu així perquè en el seu origen a Gràcia trencava amb l'escena a la italiana convertint-la en una escena lliure. I arribats allà on mai hi ha corrent d’aire, trobarem Senen. No es preguntin qui és, a tot estirar sabran que no li agrada Vitòria, d’on ve, ni busquin fotografies d’ell ni del que fa. No esperin que després de les més de dues hores en què ha recorregut la història –una història particular, esclar, dels jueus a Espanya des de l'expulsió decretada pels Reis Catòlics–, es quedi per rebre el més que merescut aplaudiment. Ell marxa i vostè es pot quedar ballant una estona, xarrupant la copa de pomada (ginebra menorquina amb cítrics) o contemplant aquest món il·luminat amb capses de cartró d’aigua envasada. Un món de petits objectes anodins, amb llibres i fotografies velles per recórrer una particular, peculiar, dialèctica i no gaire acadèmica història de l’imperialisme espanyol fins als nostres dies amb els seus reis, reines i altres paràsits, amb verges que condueixen tancs, amb ideòlegs reaccionaris com Ramiro de Maeztu o racionalistes com Spinoza.

Con versos és un petit gran espectacle (probablement una mica massa llarg) de la companyia El Arabesco emparentat amb el teatre dels Germans Oligor (¿recorden Las tribulaciones de Virginia?) o Xavier Bobés (Cosas que se olvidan fácilmente) on s'agafen de la mà la imaginació amb la ironia tot explorant la poètica dels objectes. Un sorprenent i entretingut joc íntim per a només sis espectadors actius entroncat amb les auques dels joglars. Una proposta a anys llum, tant en intenció com en mitjans i resultats, de la presentada una hora abans a la sala Fabià Puigserver dintre del cicle Katharsis, Silenzio!, francament decebedora.