Rutes per fer turisme cultural sense sortir de Catalunya, en 100 enllaços

Dels bandolers del Montseny als templers de Miravet o els indians de Sitges: les principals marques turístiques i culturals del país, ruta a ruta

Bruixes i ibers, romans i templers, grecs i bandolers... Resseguir les marques turístiques i culturals del país és una excel·lent manera de conèixer paisatges físics i humans que, tot i ser molt a prop, són sovint desconeguts. Amb la crisi com a excusa i la necessitat de no gastar gaire diners, és possible descobrir un món ric i variat, el del patrimoni cultural i històric de Catalunya. Una oferta molt diversa i per a tots els gustos que porta del mar a la muntanya, de les ciutats al camp, del passat més llunyà al més proper. Us hem preparat un menú amb algunes de les millors propostes per a conèixer el país i el seu patrimoni. Deu maneres de fer turisme cultural sense sortir de Catalunya. I les podeu descobrir a través de 100 enllaços.

Boscos de Bruixes i Bandolers


Bosc del Montseny

Els boscos del Montseny, les Guilleries i el Lluçanès van ser escenari d'episodis de bruixeria i bandolerisme al llarg del segle XVII. De la mà de fets colpidors com els processos contra dones acusades de bruixeria a Sant Feliu Sasserra i a Viladrau, les llegendes de la zona descobreixen un món màgic i de misteri, present encara en tradicions conservades a Arbúcies i Sant Hilari Sacalm, escenari del més famós dels bandolers, Joan Sala, Serrallonga. Aquest web us proposa diferents idees per passar el dia, en una ruta que inclou els municipis d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Olost i Sant Feliu Sasserra.

Paisatge dels Genis

Horta de Sant Joan (Foto: Ajuntament d'Horta de Sant Joan)

4 genis, un paisatge. És la proposta que explora els indrets que van inspirar quatre dels artistes més universals del país: Antoni Gaudí a Reus, Joan Miró a Mont-roig del Camp, Pau Casals al Vendrell i Pablo Picasso a Horta de Sant Joan. A més d'explicar les claus per a la interpretació de les obres d'aquests creadors en les seves respectives disciplines artístiques -la pintura, l'arquitectura i la música- la ruta explora altres elements: el paisatge, els oficis, els fruits de la terra, les tradicions, el caràcter dels pobles...

El Camí dels Bons Homes

Gósol ( Foto: Ajuntament de Gósol)

El Camí dels Bons Homes és un itinerari patrimonial que uneix el Santuari de Queralt, a Berga, amb el castell de Montsegur, a l' Arieja. Es tracta d'una de les rutes que van fer servir els càtars durant els segles XIII i XIV, quan fugien de la croada i de la Inquisició. El camí, convertit actualment en sender de Gran Recorregut ( GR-107), es pot recórrer a peu, a cavall i, en la majoria de trams, en bicicleta de muntanya. Existeix una variant que va des de Gósol, arriba fins al santuari del Miracle i segueix majoritàriament el GR7. Òbviament, i més enllà de la ruta, es poden descobrir els pobles on van viure els càtars al Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Solsonès i l 'Arieja.

Terra de Comtes i Abats

El Ripollès (Foto: terradecomtes.cat)

El viatge a la Terra de Comtes i Abats segueix un camí que parteix de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, dos monestirs que dominaven un ampli territori que era terra de ningú. Seguint el fil de mites, històries i llegendes, la ruta s'endinsa en un món de lluites i pors, d'amors i de rivalitats entre homes i comtes, abats i abadesses. Aturant-se no només en els monestirs, sinó també en municipis del Baix Ripollès com Campdevànol i Gombrèn, aquesta ruta ofereix visites guiades a esglésies, museus, nuclis urbans i paisatges. Una marca que permet apropar-se a la importància i l'encís del Romànic català i explora figures que el temps ha convertit en mites nacionals, com l' abat Oliva i el comte Arnau.

Ruta dels Ibers

Jaciment d'Arbeca (Foto: Museu d'Arqueologia de Catalunya)

El desenvolupament de la cultura ibèrica, entre el segles VI i I aC, va suposar la incorporació del que ara és Catalunya al concert de les civilitzacions històriques mediterrànies i ens ha llegat un interessant patrimoni arqueològic. La Ruta dels Ibers acosta el visitant a disset 17 jaciments ibèrics musealitzats, indrets on descobrir com vivien set tribus d'ibers, concentrades en diferents punts del país.

Els ausetans van viure a la Plana de Vic i les serralades que l'envolten. Es poden visitar El Casol de Puigcastellet (Folgueroles, Osona), L'Esquerda (Roda de Ter, Osona) i El Turó de Montgrós (El Brull, Osona). El país dels cessetans comprenia l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf, el Camp de Tarragona i, probablement, una part de l'Anoia. Es poden visitar la Ciutadella de Calafell i Olèrdola.

Els ilercavons eren el grup tribal que controlava el tram final del riu Ebre. D'antics nuclis d'aquest poblat es poden visitar El Castellet de Banyoles (Tivissa), El Coll del Moro, La Moleta del Remei i Sant Miquel. El poble ilerget va ser un dels més destacats del món ibèric de l'actual Catalunya, ja que controlava gran part de les actuals comarques del Segrià, la Noguera, l'Urgell, les Garrigues i les terres orientals de l'Aragó. S'hi poden visitar La Fortalesa (Arbeca, les Garrigues) i El Molí d'Espígol (Tornabous). Els indigets habitaven l'Empordà i la Selva. S'hi poden visitar Castell, El Puig de Castellet (Lloret de Mar) i Ullastret.

El centre del país dels lacetans correspon a la comarca del Bages, tot i que també es van estendre per l'Anoia, el Solsonès i la Segarra. Es pot visitar El Cogulló (Sallent). Els laietans s'estenien entre les terres que van des del Montnegre fins al Garraf, en els territoris del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme. S'hi poden visitar Ca n'Oliver (Cerdanyola del Vallès) i Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet).

La ruta dels Templers

Castell de la Suda, a Tortosa (Foto: Domus Templi)

L' orde del Temple va néixer al segle XI, després de la Primera Croada, amb l'objectiu de protegir els viatgers que peregrinaven a Terra Santa. A Catalunya, els templers van conquerir poblacions de gran importància estratègica, com Tortosa i Miravet. El Castell de Miravet -fortificació que s'imposa al capdamunt d'aquest poble de la Ribera d'Ebre- i el Castell de la Suda de Tortosa -punt estratègic per vigilar l'entrada d'embarcacions des del mar- són l'epicentre d'una ruta, la Domus Templi (els dominis del Temple), que s'estén fins a Lleida, Peníscola (al País Valencià), i Montsó (a l'Aragó).

Roma a Tarraco i Badalona

Mur romà a la plaça del Fórum, a Tarragona (Foto: R. López-Monné/Tarragonaturisme.cat)

Sembla que de la Tarragona romana ja s'ha dit tot, però l' Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) proposa una ruta que, a més de circuits més convencionals, inclou àmbits que podrien passar desapercebuts, com la pedrera del Mèdol (Altafulla), d'on sortien les pedres per construir la majoria d'edificis de Tarragona, i diverses vil·les romanes a la rodalia de la ciutat, com la de La Llosa, a Cambrils. Ja que hi ets, pots visitar el Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou. I, si fas aquesta escapada al maig, no et pots perdre el festival romà Tarraco Viva.

Però els romans no només van deixar empremta al camp de Tarragona, sinó també a altres parts del país, com el Maresme, on hi ha diverses termes, aqüeductes i vil·les per descobrir. Al Museu de Badalona, es pot visitar el jaciment arqueològic subterrani més gran de Catalunya: les termes de l'antiga Baetulo, ara reformades. Altres recorreguts inclouen el jardí de Quint Licini i la Casa dels dofins.

Més enllà de Badalona es pot visitar Can Sant-romà, una gran casa medieval aixecada sobre unes ruïnes romanes, i la Torre de Can Llauder, a Mataró. El dia es pot completar amb una visita a l'aqüeducte romà de Can Cua; situat a Pineda de Mar, encara s'hi poden veure quatre arcades conservades en bon estat.

Grecs i romans a Empúries

Paviment d'una sala de banquets, a Empúries (Foto: Museu d'Arqueologia de Catalunya)

Porta d'entrada de les cultures grega i romana i capital del comtat carolingi i medieval entre els segles VIII i XI, Empúries és un jaciment únic, perquè no és habitual que convisquin les restes d'una ciutat grega -l'enclavament colonial d'Empòrion- amb les restes d'una ciutat romana, creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d'un campament militar romà instal·lat durant el segle anterior. Això fa d' Empúries un lloc privilegiat per entendre la vida quotidiana dels grecs a Catalunya, així com l'evolució de l'urbanisme grec i romà del període final de la República i la seva transformació posterior durant l'època imperial. La seva importància és tan crucial que molts la consideren l 'ànima de Catalunya.

La ruta del Cister

Castell de la Comanda de Barberà de la Conca (Foto: larutadelcister.info)

A l' Alt Camp, la Conca de Barberà i l 'Urgell es troben tres monestirs que són unes de les principals joies arquitectòniques del país. Santes Creus és un dels més grans i millor conservats conjunts monàstics que es poden visitar en l'actualitat. Santa Maria de Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i és el conjunt cistercenc habitat més gran d'Europa. Santa Maria de Vallbona de les Monges és l'únic monestir femení de la Ruta i l'únic que ha conservat ininterrompudament la comunitat durant més de 850 anys. Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges són la joia de la Ruta del Cister però la marca va més enllà dels monestirs, de la seva monumentalitat i sobrietat, i proposa descobrir la cultura, el patrimoni i la natura d'unes comarques amb tradicions pròpies i una extraordinària riquesa de paisatges.

La ruta dels indians

Plaça de la Vila, a Vilanova i l Geltrú (Foto: vilanova.cat)

Durant el segle XIX, i de la mà de la creixent demanda mundial de sucre, Cuba vivia una època de gran esplendor i riquesa. Va ser el moment en què milers de ciutadans de Catalunya van emigrar a Amèrica, sovint per treballar a les cases i els magatzems de comerç que altres catalans tenien a l'Havana o a Santiago de Cuba. El seu record és present en la petjada deixada a les ciutats de la ruta dels Indians com Mataró, Calafell, Arenys de Mar, Sitges, Torredembarra o Vilanov a i la Geltrú, entre d'altres.